Cercador
Pessimisme pel demà
Un relat de: 14- Compartir:
Perdo temps,
ubicant els meus somnis,
en espais que mai existiràn...
indrets on l'esperança
és bandera que fa anys que cremà.
Els anys,
son lloses de temps
que esclafen els desitjos de l'ahir;
i pensatiu raono clar:
quan guanyem la maduresa,
perdem la curiositat...
I en ple dinar nadalenc,
entre bombes que pregunten,
responc ben alt:
- Què vull ser de gran? Lliure -
Potser és ben cert,
que el meu futur es una utopia...
amb tal certesa que,
que quan aconseguim la raó,
ens desposseïm del misteri...
Comentaris
-
Profund[Ofensiu]inadaptada | 02-01-2006 | Valoració: 10
M'ha enamorat aquest poema...és d'una anarquia estilística i sintàctica total;però hi diu unes frases,que per xiques que siguin aprofundeixen extraordinariament...
M'han preguntat masses cops que vull ser de gran,però mai havia esmentat ser lliure; potser perquè vivim massa pendents del treball...i ens oblidem que l'important és la vida,i sense llibertat no som res.
Una altre puntualització,és ben cert que quan aconseguim la raò perdem el misteri;ara que estem en èpoques de nadal: quan em van dir que els reis eren els pares,i racionalment,ho vaig entendre...vaig perdre el misteri pel dia de reis...
En fi Pep,espero que algun dia ens poguem conèixer...perquè aquests versos són una autèntica obra d'art!
Salut i petons! -
és difícil...[Ofensiu]fosca | 30-12-2005 | Valoració: 10
mirar amb certa seguretat el futur que se'ns presenta. Certament, admiro aquelles persones que han aconseguit tots els seus propòsits.
Un poema molt ben escrit, enhorabona!
Et continuaré llegint.
Besets
Anneta