Perdonar. Una acció-decisió.

Un relat de: Joan G. Pons
Plantejo com tema opinable la Fase 2 del Perdó.

Quan perdonem...

 Què i Qui hi ha després ?
 Què volem sentir després ?
 Què demanem ?

Són tres preguntes que dibuixen el panorama del missatge positiu, a dues bandes, de l’acció-decisió de perdonar. Vers a mi mateix (jo perdono) i vers als altres (destinataris del perdó).

• Primer interrogant: Si hi ha perdó, abans hi ha quelcom ofensiu que ho ha provocat. Analitzar amb serenor que m’ha ofès i qui ho ha fet ajuda i clarifica el perdó i climatitza el “després”. (Fase 2)
• Quan ens demanen perdó... volem sentir sinceritat, reconeixement, del que ha passat o fet... i m’ha “punxat” els meus sentiments. (Fase 2)
• Demanem un ser remordiment i una certa intenció de “no repetició”. (Fase 2)

Invito a reflexionar individualment o amb companyia aquestes qüestions.

També en la Fase 2 apareix OBLIDAR lligat a PERDONAR.

Costa lligar-ho de forma immediata. La persona perdona però costa oblidar.

Oblidar inicialment és material d’ARXIU. Amb el temps, bastant de temps, es va oblidant. Però no és un efecte immediat.

Donar i Rebre perdó és gratificant. Donar i Rebre perdó és comprensió. És una acció de neteja emocional. Aporta equilibri i harmonització. No és fàcil, però decidir perdonar. La ment no ajuda pas. És un pas endavant en el nostre creixement i maduresa personal.

Comentaris

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    elenam | 11-02-2012 | Valoració: 10

    M'ha fet reflexionar aquest text i la veritat m'ha agradat molt, encara que considero difícil això que dius "perdonar", en alguns moments complicat , encara que gratificant però algunes vegades queda la ferida aquella ferida que per sort amb el pas del temps es va diluint.
    Enhorabona per aquest relat tan encertat.
    Abraçades

  • Perdonar...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 11-02-2012 | Valoració: 10

    Hola Joan,

    Com sempre els teus relats et porten a la reflexió!

    Perdonar... a vegades tot i volent et resulta difícil i no sempre tens una predisposició prou idònia per fer-ho però, quan t'ho replanteges, intentes trobar-hi el dret i el revés, tant del que ha passat com de qui t'ho ha fet. A vegades aquest últim punt pesa molt.
    Si la persona que pel motiu que sigui t'ha ofés i el que et fa sentir es la ràbia del moment sense anar gaire més enllà, el perdó és més o menys fàcil i no costa d'oblidar el que et va portar a enfadar-te, ara, si la persona que t'ha fet un lleig es algú molt valorat per tu, et fa molt mal. El perdó llavors es més aviat per intentar arreglar les coses i anar seguint com si res no hagués passat, intentant ser sincer dintre del que es pot, tot i que t'ha causat una ferida molt profunda, de les que costa molt tancar-se, si es que s'arriben a curar.

    Quan és un mateix qui ha de demanar perdó, et bases en les teves pròpies conclusions i actues en conseqüència.

    Aquestes son les meves valoracions personals sobre aquest tema.

    Un relat molt interessant Joan. M'agrada molt llegir tot el que escrius.

    Gemma

  • Perdonar i/o oblidar[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-02-2012

    Estic d’acord amb tu, Joan, que perdonar és una decisió que pot prendre la voluntat individual de la persona.
    La gran diferència respecte a oblidar és que aquest verb ja no s’exerceix d’una forma únicament voluntària, que necessita sovint temps, tal com tu apuntes, entre altres factors que no depenen únicament de la persona o del col•lectiu que ha patit el mal o l’ofensa.
    Però aconseguir-ho, ens permet progressar, no restar paralitzats.

    Com de costum, els teus apunts fan reflexionar...

    T’envio una abraçada reflexiva,
    Unaquimera

  • gràcies joan[Ofensiu]
    joandemataro | 08-02-2012 | Valoració: 10

    pel teu escalf.

    abraçades
    joan

  • Neteja mental[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 05-02-2012 | Valoració: 10

    Perdonar és fer neteja mental, com molt bé dius. La rancúnia perjudica molt més al subjecte que la sent que no pas a l'objecte a qui va dirigida. Però s'ha de posar distàncies, penso jo, entre l'ofensor i l'ofés. És molt difícil perdonar algú amb que has de conviure continuament, especialment quan l'ofensor no sembla tenir cap intenció d'emmendar-se.
    Molt bona reflexió la teva, com sempre, Joan.

  • M’agrada molt l’escrit, [Ofensiu]
    free sound | 05-02-2012 | Valoració: 10

    I crec que la paraula perdonar forma part del nostre caminar.
    Però m’agradaria fer-te una petita reflexió Es pot perdonar l’extermini de pobles,
    de cultures, tots els desareguts i torturats en les diferents dictadures, els camps de concentració, la violació dels drets humans en molts indrets de la terra, i un llarg etc...Jo prefereixo recordar, potser perquè mai més torni a passar.
    Felicitats per l’escrit.

  • és difícil perdonar...[Ofensiu]
    joandemataro | 05-02-2012 | Valoració: 10

    doncs és fonamental que hi hagi una reflexió prèvia que porti al reconeixement (penediment) del qui ha causat el greuge...
    a vegades oblides, però no perdones
    i és ben cert que quan perdones et treus un gran pes de sobre

    una abraçada joan
    j.

Valoració mitja: 10