Per una fotografia

Aquest proper any, podria ésser que els ciutadans d'algunes comunitat autònomes no rebin subvencions per a comprar ordinadors, s'hagin de pagar de la seva butxaca els llibres de text dels seus fills o no puguin canviar el seu sexe aportant la sanitat pública la meitat del cost de l'operació. El dèficit fiscal de Catalunya, aquells diners als quals donem el darrer comiat cada any, serviran única i exclusivament per a pagar els nombrosos viatges que ha realitzat el president Zapatero amb l'objectiu d'aconseguir una entrada per a la cimera dels poderosos del dia 15 a Washington ("Allí me colé y en tu fiesta me planté, cocacola para todos y algo de comer") Sembla mentida: Tants viatges cap a La Xina, al Brasil, a Polònia i tenia la solució en el país veí: Sarkozy li cedirà gentilment un dels dos llocs que li havien concedit per a la gran reunió a on s'ha de "refundar" el capitalisme.

Serà el segon favor que li deurà Zapatero al plenipotenciari president francès. Recordem l'assumpte del Txad i les hostesses espanyoles a les quals, com un déu vingut del cel, va alliberar i es va emportar de tornada amb l'"Air Force One" francès. Tothom va quedar de pasta de moniato amb aquell gest en el que la diplomàcia gal·la va quedar molt bé i l'espanyola molt malament. Però els favors es paguen i em pregunto quines contrapartides exigirà l'omnipresent president francès per haver deixat una cadira a l'incansable viatger, en una taula a la qual no ha estat convidat i a on es posaran les bases del nou ordre econòmic internacional (Oi que sona solemne, això!)

Curiosament, el P.P. no ha protestat per aquesta despesa astronòmica, al costat de la qual les reformes en el cotxe oficial del president del parlament català em semblen d'una austeritat espartana. Ha posat per endavant el sentit d'Estat i ha proclamat que el pes econòmic i el prestigi internacional d'Espanya fa necessària la seva presència en la transcendental reunió. L'objectiu final del govern, que no reconeixerà, és la fotografia, que sortirà a tots el diaris i que el president espanyol podrà ensenyar als seus nets. Que vagi amb compte amb les instantànies. El seu predecessor en el càrrec es va retratar amb dos dirigents de pes en una illa coneguda pel seu anticicló i ja sabem com va acabar tot.