Cercador
Per què no m'abraces?
Un relat de: venuseva- Compartir:
Ens passem la vida esperant coses dels altres. No sé si pretenem que endevinin els nostres pensaments, només els que volem, és clar. O simplement creiem que és la seva obligació encertar cada acció a cada moment. Aquesta nit, per exemple. Tota la santa nit desitjant una abraçada del Tomàs. Em movia, tossia, m'acostava, m'apartava, em cargolava pel llit. Amb la ment, li cridava amb força..."Acosta't! Arrapa't a mi. Abraça'm. Acomoda el cap a la meva espatlla i abandona't." Però res. El Tomàs al seu raconet. I no hi havia manera. He plorat. Perquè no em volia. I he pensat... "A la merda, home! No val la pena!" I m'he mig adormit. I l'he odiat. Finalment, quan ja estava ben adormida, he notat com m'agafava lleugerament la cintura. I m'he apartat. "Què s'ha cregut?" he pensat. Ara li faig pena. Doncs no cal. I m'he llevat. I me n'he anat.
Em passo la vida esperant coses dels altres. No sé ben bé què passa. Aquesta nit tenia tantes ganes de fer l'amor amb l'Anna! Però quan amb un joc innocent li he proposat s'ha quedat callada i s'ha tancat en banda. Un cop al llit necessitava que m'abracés. Però res. Ella a la seva. Jo no em movia. Ben quiet, esperava amb ànsia que m'agafés ben fort per l'esquena. Que em perdonés del tot el joc estúpid d'abans. Però res. He fet un intent d'aproximació. Però ha tossit, com si em digués, "No t'acostis, cabró!". I me n'he anat al meu raconet. S'ha adormit. I poc a poc m'he atrevit a agafar-la. La necessitava tant! De cop, s'ha apartat. i s'ha aixecat. I ha marxat. I m'he quedat sol al llit de matrimoni.
Comentaris
-
Sí, per què?[Ofensiu]Jan des Val | 16-02-2006 | Valoració: 10
Perquè no sé que ho vols. Perquè no sé si ho vull. Una abraçada! És un gest senzill, una acció simple. Però que plena de motius i de conseqüències pot arribar a tenir. És una mostra d'amor, de confiança. Et dones i al mateix temps esdevens indefens, a l'empara de possibles atacs a la teva fragilitat, intromissions al teu jo, lluny de la teva independència. Quantes abraçades, com tants petons, han estat inici de setges i atacs sense treva?
Si tu ho saps i jo ho sé, per què no ho fem? T'abraço, amb sinceritat sense voler vèncer les teves defenses, en la distància i amb l'incognit d'aquestes lletres. Una comunicació freda, però comunicació a la cap i a la fi. Millor, en ocasions, que una abraçada.
Molt bon relat, Venuseva! -
Clavat![Ofensiu]Nanit | 11-02-2006
Sempre esperem que els demés reaccionin com nosaltres voldriem o com creiem que ho fariem al seu lloc. Però en ocasions no només ho esperem sinó que ho exigim i orgullosament som incapassos de demanar-ho. I a sobre ens enfadem amb l'altre quan ens adonem que ens hem equivocat nosaltres.
-
Paraules d'amor[Ofensiu]angie | 11-02-2006
El diàleg en aquesta situació sembla ésser tabú... una autèntica errada. Si amb qui estimem de debó ens sap greu transmetre verbalment res, anem arreglats...
Sempre esperem coses dels altres i és culpa de nosaltres mateixos... és impossible adivinar en cada moment el que pensa l'altre i per això, quan hi ha estimació, el primer a compartir són les paraules...
M'ha agradat força la teva reflexió... està a l'ordre del dia!
angie -
L'has encertat....[Ofensiu]Capità Harlock | 11-02-2006
gairebé sempre esperem coses dels altres... una felicitació, un agraïment o una abraçada, i tot sense obrir la boca per res. No seria tot més fàcil si ho diguessim amb paraules? És tot plegat tant complicat d'entendre.... i sobretot d'explicar, jejeje. M'ha agradat molt el poema, i crec que reflexa la situació que tots i totes en algun moment hem viscut o estem vivint. Apa, una abraçada!
Capità Harlock -
està molt bé[Ofensiu]foster | 10-02-2006
és una reflexió que, no per sintètica i desenfadada, deixa de ser efectiva i de tocar un tema difícil d'abastar i descriure: la incomunicació fins i tot entre persones que s'estimen i compareteixen vida i llit...
Està bé també formalment, desenvolupant l'argument des dels dos punts de vista implicats, reforçant així la idea de malentès i de impossibilitat de saber-ho TOT de l'altre/a.
Felicitats...
foster