Les fonts de xocolata

Un relat de: venuseva

L'olor de xocolata... Les fonts de xocolata... Aquella olor de conte. Aquella olor de tu. O no... de tu no. Aquella olor d'allà. Arribava per la Mediterrània, al ritme de la música. Era Nadal. I feien titelles de Nadal. I hi havia el tió i els rens. I el pare Nadal. I els castells de focs. I el "carrillón". Vaig anar a veure els titelles. Amb ell... i amb ella. Tu treballaves a l'altra punta. Però no massa lluny. Vam venir fins al lloc on tu estaves, als altres titelles. I ell va actuar... i ella. Vaig anar a pujar a alguna atracció. No masses, perquè el meu cos ja s'hi havia acostumat de pujar-hi tan sovint. Vaig anar fins als jocs. Vaig donar algunes monedes i vaig sortir amb un ninot de neu. Vam dinar tu, i jo, i ell, i ella... Vaig passejar pel parc de punta a punta, saludant al drac, i a la cosidora, i a la pantera rosa. Per descarregar una mica més d'adrenalina vaig repetir les muntanyes russes. I a la nit vaig anar amb la seva mà a veure l'espectacle final. I em vaig acomiadar per sempre de l'olor de xocolata, de la música, dels colors de les seves parets, de l'aroma de casa seva, de la teva mirada, i de la d'ell i de la d'ella...
A vegades tanco els ulls i et penso. Estirats al llit, a l'habitació del costat, fent l'amor. A París, perduts. Buscant el cotxe per Tarragona. Passejant prop de casa meva. Mirant una pel.lícula. Acaronan-te perquè t'adormissis. Ballant enmig del fum en una discoteca... I per uns moments intento pensar que potser et trobo a faltar. Però, i creu-me que em sap greu dir-ho, no ho faig. El que trobo a faltar és la música d'aquell Nadal. El tió i els rens. La mirada d'ell i la d'ella... i l'aroma de les seves parets. La seva mà passejant per l'espectacle final. I sobretot, sobretot, entrar per la mediterrània i sentir l'olor de xocolata... brollant de les fonts de xocolata....

Comentaris

  • L'olor de la xocolata[Ofensiu]
    Jan des Val | 03-06-2007 | Valoració: 10

    És curiós com l'olfacte ens transporta a un lloc i un moment detreminat amb tota precisió. En aquest aspecte, el d'evocar pàgines viscudes, és el rei dels sentits. La xocolata, amb la seva olor tan intensa, marca molts episodis del nostre passat.

    En aquest relat, Venuseva, ens ofereixes nítidament i precisa uns dies brillants de Nadal, sempre carregats de màgia i, de vegades, d'optimisme, en què les fonts de xocolata conformen un escenari sensual i acollidor, enyorat en cert sentit.