Princeses

Em mires amb els ulls lluents. I m'agafes de la mà. I em tibes cap a la taula on hi ha el menjar. -Puc agafar una patata?- em preguntes emocionada. Te la menges amb delit. M'arrossegues cap a l'habitació que conté les joguines. No les podrem treure totes! Me les ensenyes, les deixes. - Vull seure al teu costat!- exclames. I em parles de princeses. De cançons. Sobretot de princeses. Agafes el llibre amb adhesius i el fem a corre-cuita. Amb delit. Les enganxines de la Ventafocs van acomodant-se sobre l'espai en blanc, a voltes tortes. Em mires de dalt a baix. A veure com vaig vestida avui, si porto algun braçalet nou que et pugui deixar, almenys durant una estona per sentir que ja ets gran. Em mires el piercing del melic i acte seguit agafes un clauer i te'l coloques sobre la panxa. Intueixes alguna cosa que et crida l'atenció. No saps ben bé què és però s'amaga allà, en mi. Em mires i em remires i em demanes que t'expliqui el conte del carter joliu. Agafes les cartes, les deixes. Te'l torno a explicar. M'olores. Serà la colònia? O el meu pintallavis? Em demanes que te'n posi una mica. Ara sí. Et sents com una princesa durant uns segons. Però aviat ve la mare, et neteja els morros i et fa seure a taula a menjar l'escudella de la iaia. Te la menges. Repeteixes. No hi ha cap sopa com la de la iaia. Em demanes que t'ajudi. Però no en tens prou. Ara t'agradaria tastar el meu bistec. Te'n dono, però sembla que el secret tampoc s'amaga allà. Vas vestida amb roba de la Barbie, i em demanes si m'agrada. Et dic que sí i se t'il.luminen els ulls. Què serà? Et preguntes.
No és el piercing, ni el tatuatge acabat de fer, ni fumar un cigarret, ni el pintallavis, ni la colònia. Ni la roba. Ni el bistec. Tot això és l'extern. Una cuirassa, meva i de tothom per no sentir-te tan perdut en l'aire. Per no decaure en el buit quan perds la il.lusió de ser una princesa. Per no plorar massa quan ets tu mateixa qui posa els regals sota l'arbre. Una cuirassa que sovint provoca tristesa. Una cuirassa perquè no et sàpiguen tan desesperat. Per tapar les cicatrius de la vida. No, el secret no està aquí. El que veus, el que intueixes en mi, és la il.lusió que, malgrat tot, tinc per viure. Per tenir-te al meu davant. M'agradaria dir-te que tant em fa si portes roba de la Barbie, que tan em fa si "et fas gorda", com dius tu, amor. Que tan hi fa si portes cues com si vas despentinada. Si portes botes o vas descalça... Que TU ets la meva princesa. Que fins i tot quan descobreixis que la Blancaneus és un conte, quan sàpigues del cert que tot s'acaba, quan un dia arribis a casa i t'adonis que has crescut. Que fins i tot quan t'enamoris, quan caiguis per primer cop, SEMPRE, seràs la meva princesa.