Ja va...

Un relat de: venuseva

T'has de decidir, em repeteixes impacient. M'ho repeteixes tu, m'ho repeteixo jo i m'ho repeteix ella, des del fons del seu cor amarg. Sense veure-hi, sense sentir. Jo l'estimo. Penso en aquests mesos amb gust de sucre, amb gust de tot. Amb el seu gust. Una discoteca, una festa major, una obra de teatre, o dues. Uns cinemes. Un cotxe que es va emportar la grua. Uns somriures, unes mirades, unes nit d'amor, uns plors, unes llàgrimes salades que li llepava amb delit. I de sobte tu. Una passió que se'm desperta. Una por que em fa vibrar. Un dolor amb regust de mel que em fa viure i desitjar-te. Unes abraçades, unes nits de passió. Un ambientador amb olor de galetes. Una dutxa que m'abriga cada nit des de fa setmanes. Un llit amb gust de tu. I un t'estimo que s'intueix en els meus ulls plorosos i lluents alhora. Un m'estic enamorant que em fa tremolar, i plorar, i cridar, i xisclar... I allà està ella. Pendent dels meus moviments, d'aquell cotxe que es va emportar la grua. D'aquelles nits d'amor. Pendent de mi. I jo pendent de tu. I jo pendent d'ella. I tu pendent de mi. I jo pendent de tot... I de mi?? Decideix-te!!! Ja va...

Comentaris

  • Decisions[Ofensiu]
    Jan des Val | 08-05-2007 | Valoració: 10

    No sempre és fàcil prendre una decisió. Per a algunes persones, no ho és mai! Sempre és millor que tu siguis tu qui pugui fer-ho que no pas que siguis tu qui està desesperat esperant que algú altre decideixi. Anem per aquests móns fent-nos mal els uns als altres, de vegades perquè és inevitable, però sovint per poca cura, poc respecte i un excés d'egocentrisme i fins d'egoisme. Ditxós qui pot triar, qui té llibertat i opcions per fer-ho! I sí, és cert, hi ha ambientadors que fan olor de galeta, per exemple els de vainilla.