Ikora

Un relat de: venuseva

Em pregunto perquè. Serà perquè està ple de llits? De coixins? De sofàs? No sé perquè. Però la visita a l'Ikora gairebé s'ha fet obligatòria. Imprescindible. L'altre dia me'n vaig adonar. Fins i tot vaig arribar a pensar que sóc jo qui ho provoco.

Tot va començar fa uns anys, amb al meu primer nòvio.
-Un dia d'aquests podríem anar a l'Ikora- em va dir.
A mi em va semblar interessant. Tothom parlava de l'Ikora! Mobles barats, complements especials "que només es trobaven allà..." Així que au, cap al cotxe i cap a Barcelona. Passejàvem pels passadissos agafats, seient sobre els sofàs, remenant els quadres... I cap a casa, amb un parell d'espelmes i un llum per la tauleta. Les espelmes encara deuen estar en algún racó. Apagades. No enceníem mai res... I el vaig deixar.
La segona vegada va ser diferent. Va ser amb un lio que vaig tenir. S'acostava Nadal.
-Aquesta tarda podríem anar a l'Ikora!- em va deixar anar. Vaig acceptar, vaig pensar que potser trobaria aquells fanalets que es pengen i s'hi posa una espelma... I au, cap allà. La veritat és que anar a l'Ikora em va fer sentir especial, més parella... Més, no sé. Més formal. Fins que em va dir que es volia casar amb mi, i me'n va semblar massa de formal.
Uns mesos més tard va tocar el torn d'anar-hi amb el meu nou nòvio. Un dia estàvem a Barcelona...
- Podríem passar per l'Ikora, ja que hi som... - em va etzibar.
I au, cap a l'Ikora que s'ha dit. Una funda nòrdica, un "relleno" d'aquells de plomes amb tara... Amb tara... com ell.
Però el temps ha passat... I ara estic amb tu.
- Estic enamorada de tu... Vull viure amb tu amor...- vaig xiuxiuejar.
- Jo també vida meva...- vas continuar.
- Vull estar sempre amb tu...
- Jo també amor... No vull que s'acabi mai... Escolta amor, podríem anar...
Però abans que acabéssis la frase et vaig fer un petó molt llarg. Per si de cas. He sentit que ara, perquè ho tinguem més fàcil obriràn un Ikora a Manresa...
- Sí, podríem anar al "Mobifácil".- vaig dir-te jo.

Comentaris

  • He, he, he... [Ofensiu]
    Jan des Val | 20-05-2007 | Valoració: 10

    De vegades és millor canviar d'establiment, sí!
    Sobretot quan has trobat algú amb qui vols compartir els mobles i els complements si no et vols quedar amb els mobles i complements, però sense aquell algú. Per cert, és veritat que obren un Ikora al Bages?
    He, he, he... divertit!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: