Pell d'oliva: primera part

La vaig veure pujant les escales que conduïen als serveis. Era increïble. Normalment jo no em fixava amb ningú sortint de festa, i encara menys amb una dona. I si mai ho feia no l'arribava a conèixer. La perdia de vista i "a otra cosa, mariposa". Aquella nit però, seria diferent. Així li vaig dir al meu amic mentre feia un glop del vodka amb llima que compartíem. La noia va baixar les escales. La vam observar d'un tros lluny. Realment era preciosa. Tenia un encant especial, una mirada penetrant, una manera de moure's... Es va apropar. Tenia les seves amigues a prop nostre. El cor em jugava males passades, se m'accelerava, disminuïa fins gairebé aturar-se i tornava a engegar. Vam encendre un cigarret, també compartit, mentre la noia ballava sinuosament a prop nostre. Vam expulsar el fum al ritme que ella encertava al forat cada una de les boles que acaronava amb el pal de billar. Em va mirar. Jo no lipodia aguantar la mirada. Una amiga seva ens va convidar a una copa i la vaig conèixer. Es deia Mar. Mar. No podia haver-se dit d'una altra manera. Vam parlar. Finalment vam anar a parar tots junts a una altra discoteca (cal dir que amb un esforç del meu amic, que em va acompanyar tot i l'hora increïble a la que s'havia de llevar). La noia, ara ja Mar, no s'allunyava del nostre costat. Vam anar a comprar tabac. Les mans es van unir. Un calfred em va recórrer el cos, i el que em feia més por, va arribar a recórrem el cor accelerat. Durant la nit vaig apartar una "viborilla", alguns nois i algunes mans juganeres que apuntaven directament al cul. El meu amic se'n va anar. Ens vam quedar soles enmig de molta gent. Em va fer un petó. I jo m'hi vaig afegir. Em pensava que em moriria, que no podria resistir-ho, però no va ser així. Era màgia, un bes, i un altre. I un altre... Vam sortir del local i estranyament per part meva vaig accedir a anar a casa seva. No portava el mòbil, ni diners, ni el líquid de les lentilles!!! No em va importar. No m'importava res més que dormir al seu costat. Vam parar a una gasolinera. La vaig mirar pel retrovisor i la vaig veure tan increïble com quan l'havia vist desaparèixer per l'escala. Casa seva era com ella. Preciosa, amb la seva olor. Acollidora. Aquell poblet de mar (no podria haver viscut en altre indret) em va donar la benvinguda suau i tendra que la seva mirada m'havia promès. Ens vam abraçar. No recordo ni com va començar tot. Una barreja de les seves mans, els seus petons, el seu cos, la seva pell. Suau. Tendra. Com el mar en calma. Dues espelmes. Al cap d'una estona només una. Com nosaltres. Sense saber com ni perquè ens havíem convertit en una sola llum. I brillàvem, relaxades i plaents. Vam estirar-nos. Ella no podia dormir. I just quan em xiuxiuejava, tot abraçant-me, que si volia anés a dormir a l'altre extrem de llit la vaig acaronar. I talment com si la fosca se l'emportés va començar a emetre un so d'alleugement, de pau, i es va adormir, sobre meu. Com un miracle. Nit màgica. Alguns roncs... Al matí vaig obrir el ulls, em vaig descobrir al seu cotat, i com si vulgués parar el temps la vaig abraçar molt fort, per abraçar fort les hores i que no s'escoléssin entre el no-res. Les carícies, els petons i la pell d'oliva van tornar a regnar damunt d'aquell llit. I vam condormir-nos de nou, abraçades. Un cigarret. Vaig avisar al meu amic que passaria per casa seva a recollir les coses. "-Què tal? Com ha anat??....!!!" "- Diga-li que ho estic sentint tot"- em va xiuxiuejar ella entre riures tot acaronant-me. Després de la dutxa em va acompanyar a l'estació. Dos quarts de tres. Adéu.
Vaig arribar a Barcelona, després d'un tren estrany, i vaig dirigir-me a buscar al meu amic amb una expressió radiant. "-Tia!! Quina cara!"- va dir-me. -"M'ho has d'explicar tot!" I mentre bullien els macarrons li vaig explicar la meva història. I volava...
Avui no volo. I em dic que trucarà... Però en el fons sé que no ho farà. I pateixo, peruqè el calfred màgic que m'havia acaronat el cor, ara me l'apunyala. i em pregunto, que si només va ser cosa d'una nit, si no hauria valgut més la pena, no haver vist aquella noia, aquella nit, pujant les escales que conduïen als serveis.