Sense condicions

Un relat de: venuseva

Perquè t'estimo. No sé per què. Però és perquè t'estimo que vull estar al teu costat. Penetrar a la teva ment, i poder acaronar els teus records. Vull ADORMIR-ME i néixer al teu costat, i com qui navega mar endins, vull navegar pel mar de la teva infantesa, i veure't a l'escola, i plorar amb tu quan queies, i riure quan et feien pessigolles. I convertir-me en el sol brillant el dia de la teva comunió i il.luminar-te. I ser la pluja que et devia mullar alguna tarda. I ser el vent que t'acompanyava pel carrer i presenciar aquell mal dia. I allunyar l'ombra amb una forta bufada. I ser les estrelles d'aquella nit, quan paties perquè no podies dormir. I ser l'ombra de qui et va fer patir, i conèixer què va passar, i fer-la relliscar fins anar-se'n ben avall. I ser l'univers que t'envoltava i que t'ha envoltat fins ara. I navegar, navegar, navegar... fins trobar els racons més recòndits que t'han fet patir, que t'han fer somiar, que t'han fet volar...
I DESPERTAR-ME com cada dia al teu costat, després de navegar pels mars de la teva ànima i conèixe't una mica més, i entendre't una mica més, i sentir-me una mica més a prop teu, encara una mica més.... És perquè t'estimo que vull navegar per aquest mar. Estiman-te pel que has estat, pel que has viscut, pel que has sentit, pel que t'han fet. Pel que has fet. I SOBRETOT estiman-te pel que ets. Perquè ets tu. Perquè ets així. La meva vida. No tinguis por de deixar-me una barca i permetre'm navegar. Perquè siguin com siguin els mars de la teva vida, blaus o plens de meduses, continuaré estiman-te, amor. Sense condicions.

Comentaris

  • Sentit, profund, tendre...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 03-10-2007

    ...complet, emocionant. Navegues per tots els límits de l'acceptació de l'altre fent un recorregut per la més àmplia definició de l'amor. Has sabut dir exactament el que jo sento de la millor manera, amb les millors expressions. Un relat excel·lent!

  • Amor incondicional[Ofensiu]
    Jan des Val | 10-06-2007 | Valoració: 10

    Estimar sense condicions... El viatge a què ens convides mostra aquest amor incondicional, ens en fas gaudir, ens el fas desitjar...

    Adormir-se prop teu, despertar-se prop teu, sobretot estimar-te per allò que ets... amor ple, amor total, amor de veritat, sense esquerdes, apassionat...

    Però, malgrat tot, existeix aquest amor sense condicions? I si existeix, fins quan, durant quant, fins on...? I si existeix, et pot fer feliç? Feliç fins quan, durant quant?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: