Per què he nascut?

Un relat de: aleshores
Per què he nascut? Es va preguntar servant fort el que seria l’arma homicida que trastocaria la ciutat per un munt d’anys. El riu Fresser baixava ple. L’aigua saltava fort entre les roques i feia fred de veure-la, sota els verns, al passeig. L’altra opció era abocar-s’hi i que la gent es pogués menjar el raïm tranquil·la. Però no ho va fer. El seu cor covava un pla infernal. Només li havia faltat aquell somni incestuós amb la mare del qual s’avergonyia tot i que sabia que en qüestió de somnis no hi ha res escrit.

Res augurava un Cap d'Any com aquell, uns dies abans. Havia començat a trastocar-se en les llargues festes de desembre que odiava. Trastocar-se en el bon sentit de la paraula, perquè trastocats ho eren tots: les xifres de morts per la crisi climàtica havien començat a pujar, però tothom es feia l’orni. La pandèmia havia alleugerit les despeses de jubilació de la Seguretat social. Els soldats despullaven nens i grans a Terra Santa i els feien cantar mantres i menjar "tocino", que tot seguit perbocaven. El concert de Cap d'Any retransmès des de Berlín, per una presentadora pilota havia estat un punt d’inflexió i l’havien adreçat definitivament cap a una acció definitiva. Inspirant-se en el recent Amalek.

Darrere seu va deixar un rastre de morts innocents amb cara d’àngel, i de vius, molt superior als fets del 17a a les Rambles. Els cronistes debatrien molts anys després no ja sobre el seu estat psíquic, sinó sobre aquell rastre viu de persones: vídues descabellades, fantasmes peripatètics inflats d’antidepressius que no els feien efecte del tot, gossos amb tres cames, persones amb cara de tristor després de comprovar que el canvi d’any no havia aportat cap canvi, disminuïts mentals amb cara de babaus… Tots ells vius! I el reguitzell de morts, ensangonats amb les seves robes de festa.

Diuen que l’home recorria els carrers dient i dient-se per què? Per què he nascut?

Igual que va aparèixer se’n va anar sense deixar cap senyal d’on podia ser. Abduït per alguna força malèfica?

Va tenir temps de fer malbé el rètol que deia “Life is too short for bad chocolate” a cops de forquilla que es va trobar a una taula i sobre tot aquell altre, “Let’s drink about that” que no entenia per no saber anglès, però que li feien mala espina.

Comentaris

  • Vaja terror amb un somriure de mal viure [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-01-2024

    Més val no nàixer, que estar pendent de tot el que passa al món.
    M'he sentit dins del relat, que és molt horrorós.
    Molt ben plantejat: Aleshores.
    El món està corrupte.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Maldat i pessimisme.[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-01-2024

    Molt pessimisme, molta maldat. Un relat ben cru, on el protagonista faria bé de no fer-se preguntes tan serioses i dedicar-se a coses més innocents com la pornografia o la ingesta d'alcohol.
    Potser es dona a entendre que el mal corre per tot arreu, per això en dic que és un relat pessimista, però el pessimisme sovint és una cosa tan clara com la calor de l'estiu i el fred de l'hivern.

  • Mare-de-déu-senyor[Ofensiu]
    kefas | 11-01-2024

    També podria ser. Ara que les televisions i les dites xarxes es dediquen a ensinistrar al personal en la perpetració d'actes malèfics, amb cursets que es poden entendre perfectament perquè no requereixen la comprensió Pisa-lectora, qualsevol malvestat és possible. A tot arreu. Tampoc cal que furguem en les ferides del Ripollès.

l´Autor

Foto de perfil de aleshores

aleshores

267 Relats

592 Comentaris

130519 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Imatge de Cinctorres, obra del relataire rnBonet