Cercador

Llista categories

Per a una nena molt gran petitona

Un relat de: ITACA

Envoltada de rialles i flors vas néixer,
Els tresors marins dels contes que t'explicarem
Sortiran a la superfície embadalits pels teus ullets,
Els somriures només et besaran els dies mentre
Tu descobreixes les meravelles i no tant de la vida.
Els camps et cantaran 'Estem aquí'',
I envoltada de roses i margarides passejaràs
Amb majestuoses tulipes.
I allà la lluna Judith,
aquesta es taparà la boca
amb la mà de dolça admiració,
I es que tanta bellesa i gràcia
no es veuen tots els dies.
I ara que has complert el teu primer mes de vida,
Només em queda dir-te una cosa dolça nina,
Quant la nit capturi els teus somnis,
I badallis recordant totes les histories del dia,
Mira per la finestreta i observa la lluna,
Ella et cantarà : Benvinguda al món dels somnis.
En aquells moments dormiràs, i passaran els anys
I creixeràs seguint encantant.

Benvinguda aquest món Judith, comença el joc criatura, Somia.

Comentaris

Afegir comentari

TENDRESA I SENSIBILITAT[Ofensiu]
somriure | 24-08-2005 | Valoració: 10
M'encanta la sensibilitat i tendresa del teu relat, no deixis mai de somniar i regalar-nos a la resta relats tant tendres com aquest, no deixis mai d'animar a la resta perque ho facin perque a mi em fas somniar.Un petoooooooo molt fort nena

l´Autor

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142149 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits

Biografia:

Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >