Partit de bàsquet

Un personatge que fa una feina avorrida i malpagada i que a casa no pot obrir la boca sense que la dona i la sogra l'escridassin, insulta exaltat l'entrenador amagat entre cinc mil persones i se sent així, molt valent i molt home, encara que només sigui quaranta minuts a la setmana. La senyora de..., carregada de joies, roba de disseny i abrics de pells, prepara un coixinet amb els colors del club per no seure directament sobre aquelles cadires on pot haver segut qualsevol persona de menys categoria que ella. Dos fanàtics es netegen amb la bandera els abundants capellans amb els que els ha obsequiat un company exaltat per una falta impossible de veure des del lloc on seuen. El president de la penya "Tot pel club", que avui soparà amb un jugador famós, mira desesperat la taca de suc de préssec que li ha fet a la camisa nova el nét de l'amo de l'empresa on treballa. La seva dona ha perdut l'anell de casament quan ha tirat el pinta-llavis, la pomada, els "valiums" i les sabates de taló a un contrari que ha fet un gest desagradable. Una colla de joves, carregats de cervesa, s'agredeixen amb d'altres colles que, amb diferents portades, tenen els mateixos problemes i sentiments que ells. L'ajudant del notari, ha abocat totes les crispetes al cap del nen que no ha parat de donar cops de peu a la seva cadira i la mare de la criatura, li ha llençat la perruca a la pista i li ha refregat el bocata de truita per la closca. Un autodidacte tan autodidacte que no posa en dubte mai el que pensa ( que és la millor manera de no aprendre res) està convençut que és capaç de prendre qualsevol decisió millor que els protagonistes i oblida que, si fos així, estaria a la pista i no a la graderia. Un mestre d'escola perd les maneres, les ulleres el mòbil i la cartera, quan celebra qualsevol cosa fent petons a la bufanda, a la mascota o al porter del pavelló i el director de qualsevol banc o caixa, pensa que demà haurà de demanar la baixa de tant mal que li fan el coll i el braç amb el que fa les "botifarres". La bibliotecària sospira mirant les cuixes dels jugadors i recorda, angoixada, els roncs, els pets i els rots que li dedica el seu home cada vespre. El regidor de cultura d'un ajuntament petit, no troba renecs prou desagradables per insultar l'àrbitre i opta convençut per ensenyar-li el cul mentre quinze espectadors es desmaien en olorar les aixelles suades d'un periodista inepte que és incapaç de fer la seva feina respectant la dels demés i que desconeix, fins i tot, el reglament.
Els esportistes intenten fer la seva feina ignorant l'espectacle.