Cercador
"Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
No sé si a Catalunya i, en concret a Barcelona, la pel·lícula haurà tingut bona acollida. A València sols ha aguantat una setmana en cartellera: jo la vaig veure dijous passat en segona sessió i V.O.S.E.; érem vuit persones a la sala. Ara per ara, la fitxa Filmaffinity li atorga una qualificació de 5,1 (poc significativa, amb només 90 vots d'espectadors) i la crítica professional no és entusiasta. Això sí, totes coincideixen a elogiar la interpretació de Josep Maria Pou, que et fa oblidar la diferència d'alçada de gairebé dos pams amb el personatge representat, Jordi Pujol.
A mi no em va disgustar. Opino que és una aproximació, que busca ser imparcial, a una figura complexa i controvertida. Segurament no satisfarà partidaris ni detractors, tot i trobar-la escorada lleugerament cap a la banda dels primers.
I ja no parlaré més de política: en realitat, el film era un pretext per parlar-vos de Filmaffinity, citada abans i en altres relats. Igual que amb la Viquipèdia tothom pot passar per erudit (bé, no tothom, perquè cal saber on buscar), utilitzant Filmaffinity tots podem passar per cinèfils. Filmaffinity és una base de dades cinematogràfica, en castellà, on trobareu tota mena de pel·lícules que s'hagin exhibit comercialment, en cines, TV o Internet: de ficció, documentals i publicitàries; curts, migs, llargmetratges i sèries. Si voleu veure la fitxa d'una pel·lícula només cal que introduïu el títol, seguit de "filmaffinity", en el cercador Google o qualsevol altre. I, ja que hem començat parlant de "Parenostre", us suggereixo que cerqueu "parenostre filmaffinity" en una finestra nova: a la columna de l'esquerra tindreu l'accés com a usuari enregistrat, per poder votar, i informació diversa sobre altres films; a la columna dreta, cartell de la pel·lícula, tràiler, distribució de vots de l'u al deu i mitjana, distribució crítiques professionals (positives, neutres i negatives) i films relacionats; a l'espai central, de dalt a baix, començant pel títol, us trobareu precisament l'opció Ficha, entre d'altres, activada per defecte, títol original, any d'estrena, durada, país de producció, director, guionista, intèrprets principals (o tots), compositor música, director de fotografia, productor, gènere de la pel·lícula, sinopsi, pel·lícules afins, posició en rànquings, nominacions i premis, crítiques professionals i crítiques d'usuaris enregistrats. I, abans que me n'oblidi, un petit detall: a dalt de tot, damunt de la fitxa hi ha la casella Buscar on, en qualsevol moment podeu escriure el títol d'un film o el nom d'alguna persona que hi intervingui.
Veureu que la major part de dades són enllaços. Així, si cliqueu sobre el director, Manuel Huerga, passareu a una altra pantalla amb la foto i algunes dades personals, i si cliqueu en Ver filmografía tindreu una llista amb tota la producció d'aquest senyor, que va del migmetratge "Brutal Ardour" (1978) a la referenciada "Parenostre" (2025), passant per "Salvador (Puig Antich)" (2006), el telefilm "14 d'abril. Macià contra Companys" (2011), el documental "Barcelona, la rosa de foc" (2014) i la sèrie de TV "Nit i dia" (2016), entre d'altres. No cal dir que, clicant sobre cadascun d'aquests films, n'obtindreu la fitxa. Tornant a la de referència, "Parenostre", si cliqueu sobre el primer dels intèrprets, Josep Maria Pou, i tot seguit sobre la seva filmografia, veureu tota la trajectòria cinematogràfica (en té una altra, de teatral), en papers principals i secundaris, on destaquen la minisèrie "Vida privada" (1987), les sèries "Estació d'enllaç" (1994) i "Cròniques de la veritat oculta" (1997), "Mar adentro" (2004), el documental "Màscares" (2009), "Blancanieves" (2012), "Vicente Ferrer" (2013), "El Reino" (2018) i "Cerrar los ojos" (2023).
La utilització intel·ligent de Filmaffinity pot ajudar-nos a resoldre relats-endevinalla com "Actor secundari, de caràcter o de repartiment" (19-09-2024), identificant Sam Jaffe; "Actriu especialitzada..." (26-09-2024), identificant Betsy Blair, o "Actriu de vida accidentada" (30-09-2024), identificant Patricia Neal. I també a superar llacunes de la nostra memòria, com en dos casos hipotètics que vull exposar a la vostra consideració:
Les dues pel·lícules que a parer meu millor tracten el problema de l'alcoholisme, són "Dies perduts" (Billy Wilder, 1945) i "Dies de vi i roses" (Blake Edwards, 1962). Però imagineu que no recordo els títols, ni el nom dels dos protagonistes ni tampoc el dels directors, cosa aquesta última que hauré de precisar: sí que sé qui són Billy Wilder i Blake Edwards, però no se m'acut que aquests dos directors, famosos precisament per les seves comèdies, siguin els responsables d'unes obres tan dures.
Arribats aquí, us preguntareu: i què coi és el que figura que sé?
Doncs figura que no recordo que el protagonista masculí de la primera és Ray Milland, però sí que la coprotagonista era Jane Wyman (en aquella època, casada amb l'actor Ronald Reagan, d'infausta memòria anys a venir) i que aquest actor britànic també va protagonitzar un film, de terror i ciència-ficció, en què s'administrava una substància, inventada per ell, que li permetia veure l'interior dels objectes com si estiguessin travessats per raigs X, però aquesta facultat es descontrolava i finalment acabava arrencant-se els ulls. D'aquesta pel·lícula figura que tampoc no recordo el títol exacte ni el nom del director, però sí que aquest era el rei de la Sèrie B, que sabia fer pel·lícules amb quatre dòlars i que en va fer un grapat, també de terror, basades en relats d'Edgar Allan Poe, algunes de les quals van ser protagonitzades per un especialista del gènere: Vincent Price. Aquesta és l'única dada concreta que recordo perfectament.
Quant a "Dies de vi i roses", suposareu que no recordo el nom dels protagonistes, Jack Lemmon i Lee Remick. Bé, per ser exactes vull que suposeu que amb el protagonista masculí em passa com amb Stan Laurel i Oliver Hardy o com amb But Abbott i Lou Costello, que conec la parella artística però no sé qui és qui; en el cas present, figurarà que recordo els noms de la parella protagonista de moltes comèdies, Jack Lemmon i Walter Matthau, però que els confonc. Seguint amb aquest cas hipotètic, sí que recordo que la protagonista femenina també sortia en una pel·lícula amb música de Duke Ellington i protagonitzada per James Stewart, amb una curta escena en què apareix tocant el piano, a quatre mans, amb el compositor. Aquestes són les úniques dades que recordo perfectament.
En el cas de "Dies perduts" figura que no recordo res del títol. Per accedir a la filmografia de Vincent Price, un actor versàtil injustament relegat al gènere de terror o a papers secundaris (començà, als anys trenta, treballant en el Mercury Theatre d'Orson Welles), començaré escrivint "vincent price" a la casella Buscar i, de les opcions de cerca que apareixen sota de l'epígraf Resultados para "vincent price", título, reparto i personas, triaré reparto i demanaré Ordenar por año, obtenint una llista de 135 pel·lícules o episodis de sèrie, que hauré de recórrer, de tram en tram, fent Ver siguientes >>. Entre 1960 i 1964, veureu que Price va intervenir en vuit films sota la direcció de Roger Corman (set, basades en relats d'Edgar Allan Poe, com podeu comprovar accedint a les fitxes i consultant Guión - Historia): "La màscara de la mort roja" i "La tomba de Ligeia" en 1964; "El corb" i "El palau encantat" en 1963; "Històries de Terror" i "La torre de Londres" en 1962"; "El pou el pèndol" en 1961 i "La caiguda de la casa Usher" en 1960. Doncs bé, ara que sabem el nom d'aquest mestre de la Sèrie B, cliquem sobre l'enllaç "Roger Corman", en qualsevol d'aquests films, tot seguit en l'opció Ver filmografía, sota la foto, i obtindrem una llista de 131 títols dividida en tres trams. Si l'anem resseguint cronològicament cap enrere, amb cura, en el segon tram trobarem "L'home amb raigs X als ulls" (1963): us sona, el títol? Doncs ara clicaré sobre l'enllaç "Ray Milland", que és el nom del protagonista d'aquesta pel·lícula i també de la que busco. En aparèixer la foto, si cliquem en l'opció Ver filmografía de sota, obtindrem una llista de 149 títols dividida també en tres trams. Si l'anem resseguint cronològicament cap enrere, fixant-nos en les coprotagonistes, en el segon trobarem "Dies perduts", amb Jane Wyman.
En el cas de "Dies de vi i roses" figura que no recordo el títol en fred, però que, quan el tingui al davant, el reconeixeré per alguna al·lusió a l'alcoholisme o a l'alcohol. Les filmografies de Jack Lemmon (90 films) i Walter Matthau (85 films) són massa llargues per explorar-les fins a trobar algun títol suggerent, així que miraré d'emprendre una altra via. Com que, amb tota seguretat, la filmografia de l'insigne músic de jazz Duke Ellington serà més curta que la de James Stewart (113 films), repassaré la primera fins a trobar alguna pel·lícula protagonitzada pel segon, que serà "Anatomia d'un assassinat" (Otto Preminger, 1959). Cal fer un incís per dir que, després d'escriure "duke ellington" a la casella Buscar, sota de l'epígraf Resultados para "duke ellington" surten les opcions de cerca título, reparto i personas, de les quals podria triar reparto en aquest cas, per la breu aparició del compositor a la pel·lícula, però aniré al que és segur, triant personas, a continuació clicaré sobre Duke Ellington – Personaje, miraré el nombre d'elements de cadascuna de les dues llistes (21 i 3) i desplegaré la més llarga, on trobaré "Anatomia d'un assassinat", que és l'única protagonitzada per James Stewart. (Hauria pogut reduir la llista a 11 títols, clicant abans l'opció Música, però no valia la pena.) No cal ni obrir la fitxa d'"Anatomia d'un assassinat" per assabentar-se que la protagonista femenina és Lee Remick, així que la selecciono, en desplego la filmografia (50 pel·lícules) i de seguida descobreixo l'únic film coprotagonitzat amb Jack Lemmon (sortosament, no n'hi ha cap coprotagonitzat amb Walter Matthau) i amb un títol suggerent: "Dies de vi i roses".
Bé, ara només és questió de pràctica, per poder presumir de cinèfils amb memòria d'elefant.
A mi no em va disgustar. Opino que és una aproximació, que busca ser imparcial, a una figura complexa i controvertida. Segurament no satisfarà partidaris ni detractors, tot i trobar-la escorada lleugerament cap a la banda dels primers.
I ja no parlaré més de política: en realitat, el film era un pretext per parlar-vos de Filmaffinity, citada abans i en altres relats. Igual que amb la Viquipèdia tothom pot passar per erudit (bé, no tothom, perquè cal saber on buscar), utilitzant Filmaffinity tots podem passar per cinèfils. Filmaffinity és una base de dades cinematogràfica, en castellà, on trobareu tota mena de pel·lícules que s'hagin exhibit comercialment, en cines, TV o Internet: de ficció, documentals i publicitàries; curts, migs, llargmetratges i sèries. Si voleu veure la fitxa d'una pel·lícula només cal que introduïu el títol, seguit de "filmaffinity", en el cercador Google o qualsevol altre. I, ja que hem començat parlant de "Parenostre", us suggereixo que cerqueu "parenostre filmaffinity" en una finestra nova: a la columna de l'esquerra tindreu l'accés com a usuari enregistrat, per poder votar, i informació diversa sobre altres films; a la columna dreta, cartell de la pel·lícula, tràiler, distribució de vots de l'u al deu i mitjana, distribució crítiques professionals (positives, neutres i negatives) i films relacionats; a l'espai central, de dalt a baix, començant pel títol, us trobareu precisament l'opció Ficha, entre d'altres, activada per defecte, títol original, any d'estrena, durada, país de producció, director, guionista, intèrprets principals (o tots), compositor música, director de fotografia, productor, gènere de la pel·lícula, sinopsi, pel·lícules afins, posició en rànquings, nominacions i premis, crítiques professionals i crítiques d'usuaris enregistrats. I, abans que me n'oblidi, un petit detall: a dalt de tot, damunt de la fitxa hi ha la casella Buscar on, en qualsevol moment podeu escriure el títol d'un film o el nom d'alguna persona que hi intervingui.
Veureu que la major part de dades són enllaços. Així, si cliqueu sobre el director, Manuel Huerga, passareu a una altra pantalla amb la foto i algunes dades personals, i si cliqueu en Ver filmografía tindreu una llista amb tota la producció d'aquest senyor, que va del migmetratge "Brutal Ardour" (1978) a la referenciada "Parenostre" (2025), passant per "Salvador (Puig Antich)" (2006), el telefilm "14 d'abril. Macià contra Companys" (2011), el documental "Barcelona, la rosa de foc" (2014) i la sèrie de TV "Nit i dia" (2016), entre d'altres. No cal dir que, clicant sobre cadascun d'aquests films, n'obtindreu la fitxa. Tornant a la de referència, "Parenostre", si cliqueu sobre el primer dels intèrprets, Josep Maria Pou, i tot seguit sobre la seva filmografia, veureu tota la trajectòria cinematogràfica (en té una altra, de teatral), en papers principals i secundaris, on destaquen la minisèrie "Vida privada" (1987), les sèries "Estació d'enllaç" (1994) i "Cròniques de la veritat oculta" (1997), "Mar adentro" (2004), el documental "Màscares" (2009), "Blancanieves" (2012), "Vicente Ferrer" (2013), "El Reino" (2018) i "Cerrar los ojos" (2023).
La utilització intel·ligent de Filmaffinity pot ajudar-nos a resoldre relats-endevinalla com "Actor secundari, de caràcter o de repartiment" (19-09-2024), identificant Sam Jaffe; "Actriu especialitzada..." (26-09-2024), identificant Betsy Blair, o "Actriu de vida accidentada" (30-09-2024), identificant Patricia Neal. I també a superar llacunes de la nostra memòria, com en dos casos hipotètics que vull exposar a la vostra consideració:
Les dues pel·lícules que a parer meu millor tracten el problema de l'alcoholisme, són "Dies perduts" (Billy Wilder, 1945) i "Dies de vi i roses" (Blake Edwards, 1962). Però imagineu que no recordo els títols, ni el nom dels dos protagonistes ni tampoc el dels directors, cosa aquesta última que hauré de precisar: sí que sé qui són Billy Wilder i Blake Edwards, però no se m'acut que aquests dos directors, famosos precisament per les seves comèdies, siguin els responsables d'unes obres tan dures.
Arribats aquí, us preguntareu: i què coi és el que figura que sé?
Doncs figura que no recordo que el protagonista masculí de la primera és Ray Milland, però sí que la coprotagonista era Jane Wyman (en aquella època, casada amb l'actor Ronald Reagan, d'infausta memòria anys a venir) i que aquest actor britànic també va protagonitzar un film, de terror i ciència-ficció, en què s'administrava una substància, inventada per ell, que li permetia veure l'interior dels objectes com si estiguessin travessats per raigs X, però aquesta facultat es descontrolava i finalment acabava arrencant-se els ulls. D'aquesta pel·lícula figura que tampoc no recordo el títol exacte ni el nom del director, però sí que aquest era el rei de la Sèrie B, que sabia fer pel·lícules amb quatre dòlars i que en va fer un grapat, també de terror, basades en relats d'Edgar Allan Poe, algunes de les quals van ser protagonitzades per un especialista del gènere: Vincent Price. Aquesta és l'única dada concreta que recordo perfectament.
Quant a "Dies de vi i roses", suposareu que no recordo el nom dels protagonistes, Jack Lemmon i Lee Remick. Bé, per ser exactes vull que suposeu que amb el protagonista masculí em passa com amb Stan Laurel i Oliver Hardy o com amb But Abbott i Lou Costello, que conec la parella artística però no sé qui és qui; en el cas present, figurarà que recordo els noms de la parella protagonista de moltes comèdies, Jack Lemmon i Walter Matthau, però que els confonc. Seguint amb aquest cas hipotètic, sí que recordo que la protagonista femenina també sortia en una pel·lícula amb música de Duke Ellington i protagonitzada per James Stewart, amb una curta escena en què apareix tocant el piano, a quatre mans, amb el compositor. Aquestes són les úniques dades que recordo perfectament.
En el cas de "Dies perduts" figura que no recordo res del títol. Per accedir a la filmografia de Vincent Price, un actor versàtil injustament relegat al gènere de terror o a papers secundaris (començà, als anys trenta, treballant en el Mercury Theatre d'Orson Welles), començaré escrivint "vincent price" a la casella Buscar i, de les opcions de cerca que apareixen sota de l'epígraf Resultados para "vincent price", título, reparto i personas, triaré reparto i demanaré Ordenar por año, obtenint una llista de 135 pel·lícules o episodis de sèrie, que hauré de recórrer, de tram en tram, fent Ver siguientes >>. Entre 1960 i 1964, veureu que Price va intervenir en vuit films sota la direcció de Roger Corman (set, basades en relats d'Edgar Allan Poe, com podeu comprovar accedint a les fitxes i consultant Guión - Historia): "La màscara de la mort roja" i "La tomba de Ligeia" en 1964; "El corb" i "El palau encantat" en 1963; "Històries de Terror" i "La torre de Londres" en 1962"; "El pou el pèndol" en 1961 i "La caiguda de la casa Usher" en 1960. Doncs bé, ara que sabem el nom d'aquest mestre de la Sèrie B, cliquem sobre l'enllaç "Roger Corman", en qualsevol d'aquests films, tot seguit en l'opció Ver filmografía, sota la foto, i obtindrem una llista de 131 títols dividida en tres trams. Si l'anem resseguint cronològicament cap enrere, amb cura, en el segon tram trobarem "L'home amb raigs X als ulls" (1963): us sona, el títol? Doncs ara clicaré sobre l'enllaç "Ray Milland", que és el nom del protagonista d'aquesta pel·lícula i també de la que busco. En aparèixer la foto, si cliquem en l'opció Ver filmografía de sota, obtindrem una llista de 149 títols dividida també en tres trams. Si l'anem resseguint cronològicament cap enrere, fixant-nos en les coprotagonistes, en el segon trobarem "Dies perduts", amb Jane Wyman.
En el cas de "Dies de vi i roses" figura que no recordo el títol en fred, però que, quan el tingui al davant, el reconeixeré per alguna al·lusió a l'alcoholisme o a l'alcohol. Les filmografies de Jack Lemmon (90 films) i Walter Matthau (85 films) són massa llargues per explorar-les fins a trobar algun títol suggerent, així que miraré d'emprendre una altra via. Com que, amb tota seguretat, la filmografia de l'insigne músic de jazz Duke Ellington serà més curta que la de James Stewart (113 films), repassaré la primera fins a trobar alguna pel·lícula protagonitzada pel segon, que serà "Anatomia d'un assassinat" (Otto Preminger, 1959). Cal fer un incís per dir que, després d'escriure "duke ellington" a la casella Buscar, sota de l'epígraf Resultados para "duke ellington" surten les opcions de cerca título, reparto i personas, de les quals podria triar reparto en aquest cas, per la breu aparició del compositor a la pel·lícula, però aniré al que és segur, triant personas, a continuació clicaré sobre Duke Ellington – Personaje, miraré el nombre d'elements de cadascuna de les dues llistes (21 i 3) i desplegaré la més llarga, on trobaré "Anatomia d'un assassinat", que és l'única protagonitzada per James Stewart. (Hauria pogut reduir la llista a 11 títols, clicant abans l'opció Música, però no valia la pena.) No cal ni obrir la fitxa d'"Anatomia d'un assassinat" per assabentar-se que la protagonista femenina és Lee Remick, així que la selecciono, en desplego la filmografia (50 pel·lícules) i de seguida descobreixo l'únic film coprotagonitzat amb Jack Lemmon (sortosament, no n'hi ha cap coprotagonitzat amb Walter Matthau) i amb un títol suggerent: "Dies de vi i roses".
Bé, ara només és questió de pràctica, per poder presumir de cinèfils amb memòria d'elefant.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.
- El restaurant "Mena Rojas".
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.
- Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.
- Teràpia i morositat.
- Gossos.
- Comptant morts.
- Si Rnbonet m'ho confirma,
- Reflexions pasquals d'un descregut.
- Tal faràs, tal trobaràs.
- Costa amunt.