Paraules guia...

Un relat de: Pluja

Jugant esgotada entre el món dels nombres una veu li va xiuxiuejar a cau d'orella: ...Vine amb mi... L'alè suau va ser absorbit per la seva oïda.
El pensament en sentir aquestes paraules va veure la salvació al seu patiment. Els límits matemàtics l'estaven ferint, i mentre es dessagnava havia apostat fort per la sort. Aquest cop la decebria i no es presentaria? ...Vine amb mi...
Amb els ulls clucs seguia el rastre d'aquelles paraules. No sabia cap on es dirigia, però això era ben insignificant davant de l'idea de fugir d'aquell llenguatge tan... cap adjectiu l'arribaria mai a definir.
De sobte es va aturar. Què estava fent? Cada pas que havia fet per seguir aquells sons, l'havien allunyat de les seves obligacions. Estava fortament arrelada a la terra de les preocupacions, però anhelava passejar i assaborir els núvols de la imaginació. Quin destí escollir?
Va obrir els ulls i admirà el seu entorn. Els seus peus suraven sobre la boirina del capvespre. Silencis i notes l'embolcallaven protegint-la de la fred exterior.
Tot de filaments sorgiren dels seus peus, però a poc a poc afilades paraules els anaven tallant mentre al seu pas la humitat de les penes els nodria, l'últim intent de regenerar-los.
Flotant al seu voltant, hi havia petits sobres de colors inimaginables. Va reconèixer la meva lletra en cadascun d'ells. "Enyorança..." Amb poca destresa va aconseguir esgarrapar-lo. El bell sobre s'havia transformat en un manyoc minimitzat dins la seva mà. Se'l guardaria, un sentiment sempre pot ser útil.

Comentaris

  • els teus sentiments...[Ofensiu]
    Capdelin | 03-02-2005 | Valoració: 10

    són polièdrics, cúbics, tetrahèdrics...cristallitzats en gels diamàntics... que s´amaguen dels ulls àvids de sentimentalismes fàcils que et deixen nua la teva ànima... abstractes, irraones, submerges fantasies antilògiques i les fas emmergir disfressades de conceptes irracionals, antiexactes, antimetòdics... per volar en el silenci de la llibertat rebel... sense llàgrimes superficials, en aparent gelor de la paraula escrita...
    bé... he volgut fer un comentari a joc amb el teu estil... però m´he perdut, no sé pas què cony he dit, ni jo mateix ho entenc! sí, si... et sento riure... no puc competit amb tu, ho saps...
    els dos tenim estils tan diferents: els meus escrits s´entenen abans de llegir-los i els teus estan adormits sota una capa de diamants en brut que aparenten vulgars quarssos superabundants en la natura morta...
    saps que d´admiro i que t´estimo, som amics i algú més que jo comença a saber que fas els millors relats de RC! felicitats, nina!
    ah, ja saps que tenim un repte experimental sobre un llit... je je
    els dos = fills mentals de la ratafia!!!!!!!

  • una tésis[Ofensiu]
    subal | 01-02-2005

    Mira, em sembla evident que els teus no són relats aïllats; formen part d'un conjunt, del teu univers que m' és profundament atractiu.

    Aquest potser és el relat més encriptat que t'he llegit. Costa d'entendre, però no per què estigui mal escrit (qui et llegim sabem que això seria impossible), sinó per què així ho has volgut tu.

    M'estic fotent una pel.licula del carallu, però em sembla que el teu protagonista (tu?) acaba de prendre una decissió, o es debat amb ell/a mateixa per tal de donar sortida a una situació dramàtica, que ens expliques en l' ultim relat.

    Ha (s) deixat el dol?

    Sense cap mena de dubte dic que ets la millor de RC. Ets una ferma promesa. Seguim llegin-te. Em sembla que la cosa no ha acavat.

    Salut.

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

191 Comentaris

71014 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges