Cercador
Paraules guia... (II)
Un relat de: Pluja- Compartir:
...Vine amb mi...
Els bells sons van ressonar en la immensitat de la seva ment. Un batec sorgia del cor de la seva mà. "Enyorança..." Les paraules tenen vida? Va acostar els seus llavis dolços al centre d'aquell sobre. Un bes de mare va inundar de sensibilitat aquell sentiment.
Llàgrimes càlides queien de les profunditats de l'univers. Bocins de forats negres s'entortolligaven entre els seus cabells. Crestes matineres ja pansides s'adormien plàcidament sobre la seva ment.
De la seva boca en sortia un fil de veu que teixia bells filaments de cristalls, estava creant la seva gàbia. Presó transparent, aïllant del món complex on ella no desitjava viure. La seva ment era el seu món, no necessitava res ni ningú per assolir la seva felicitat. Només restava ella dins la campana de la incomprensió que havia creat. Allà on el silenci impregnava l'ànima d'antigues notes ara només es tenia a ella mateixa per poder continuar vivint. S'alimentaria de la seva pròpia imaginació. Assaborint a poc a poc les darreres amargors dels seus lligams malguarits, s'implantava al seu cos la prohibició de l'existència física.
...Vine amb mi...
No, no podia seguir aquells mots, ara no! Havia aniquilat el seu cos. Ara només era la seva raó la que existia. No tenia moviment, no podia lluitar contra el medi que l'envoltava. S'havia destruït una part de si mateixa, s'havia convertit en un cabdell de pensaments; era el que volia?
Un recipient viu, això és el que veuria la humanitat. Però al fons, al bell mig de les idees invisibles als ulls dels inconscient hi havia un sobre: "Enyorança...", el resum de la vida que perpètuament estava obligada a complir.
Comentaris
-
També m'agrada[Ofensiu]Jeremies Bover | 12-04-2005 | Valoració: 10
Com tots els que he llegit. Tens molt de talent!!!
-
Seguint els consells[Ofensiu]Biel Martí | 27-02-2005 | Valoració: 9
Seguint els consells de qui tant t'ha recomanat en aquesta web, m'he endinsat en els teus relats i n'he llegit tres. Certament, tens una manera d'escriure pulcra i quasi poètica, amb les paraules que fas servir, amb les frases curtes i tranquil·les. Altrament, per dir alguna cosa no tant positiva, a mi personalment la lectura d'aquesta forma d'esciure pot arribar, fins i tot en relats curts, a fer-se'm una mica espesa, com és el cas de "La meva guitarra sóc jo?", que m'ha costat acabar al trobar-lo feixuc. Sort que no he parat i m'he trobat aquests...
Biel. -
segueix la creativitat...[Ofensiu]Capdelin | 06-02-2005 | Valoració: 10
jo creia que passaves una bona ratxa d´inspiració... però no... ets així, perpètuament penses així, crees al respirar, els mots són cèl-lules de tu, trossos de la teva ment que els sentiments esquitxen a l´exterior... ara ja ens coneixem profundament... i sé que els teus escrits no neixen després de "papers farcits" ni de "dosis generoses de ratafia" je je... no, són fills de la teva imaginació natural, de la teva raó viva... les teves idees no són fillastres estudiades i preconcebudes en cap escola de poesia... són parides i nascudes de forma espontànea, natural... no necessites "in vitro"...
ets un geni amagat sota aparents incoherències i paranoies... és difícil descobrir, despullar el contingut secret dels teus relats... hi ha ments superficials i prepotents que hi rellisquen... i altres més agosarades intenten treure´n conclusions i aclariments precipitats... només especialistes en rocs podren descobrir el diamant encarcarat i disfressat de quars amatista.
Immensament genial, amiga de l´ànima... ens coneixem bé i ens estimem... simbiosis perfecta de la poesia humil i la poesia profundament cristallitzada...
petons i abraçades... ( tu en coneixes els quilats)
( i pensar que d´aquest relat podria sortir un altre poema conjunt de la factory "PLUJA and CAPDELIN" )
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
58 Relats
191 Comentaris
71000 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.Tothom té dues cares:
- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.
- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.
Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)
Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges