Paraules d'una mestra

La Rosa és mestre de primer de primària i m'explica que sovint els infants a la tarda estan tan cansats que no fan cap activitat a la tarda, bé, en realitat m'està dient que si havien de fer no sé quin contingut del llibre de text, no el poden fer perquè els infants estan cansats. I llavors li dic que no m'estranya que estiguin cansats si tenen un horari de feina( i mal organitzada penso). I ella em dóna la raó i diu que és clar que aquesta reivindicació no la pot fer el professorat. I és clar que la poden fer, penso jo! Ella creu que el professorat està al servei de la societat, és clar, aquí sí ho estan, són funcionaris de l'estat i no sé ben bé quins compromisos prenen amb l'estat, però de ben segur que el d'obediència n'és un. I ella creu que l'escola està al servei de la societat. I no va més enllà, no pensa que la societat pot no està ben estructurada, organitzada i que llavors el seu servei obedient està servint societat que no funciona correctament. És impossible fer la reflexió, així que callem i entenc que potser no és el professorat sol qui ha de fer aquesta reflexió perquè ell sent que té molta barra fent-la, i que cal que tothom la faci.

I tot continuant la xerrada, acaba arrodonint el tema i diu, que les escoles potser haurien de prestar un servei de 8 a 20 h, perquè hi ha molts pares i mares que treballen. Llavors em quedo bocabadada del que he sentit i li dic que no seria més fàcil canviar les feines i que fossin de menys hores. I llavors em diu, ai! maca això seria molt complicat.

I llavors, amb aquesta condescendència, crec que inconscient, penso que hem perdut la nostra total capacitat crítica i d'utopia, de canvi, i que hi ha una gran massa acostumada, conforme i deprimida, que es queixa però que continua amb la condemna i penso encara més que la massa aborregada i conformista es comença a gestar a les escoles, la qual cosa no m'agrada gens.

Crec que hem perdut la noció d'allò important, perquè al cap i a la fi què és important cuidar dels infant o amassar diners?, i com que amassar pocs n'amassen, si tant sols per a aconseguir els diners que ens permeten viure hem de fer 10 hores al dia, no ens adonem que és una presa de pèl i de la nostra vida que només em tenim? Presa de pèl que d'altra banda paguen els nostres infants amb la seva manca d'atenció consolidada com la que li prestem nosaltres. No comprenem que és una explotació que cal canviar i que no ens hem de creure al peu de la lletra que la societat funciona així i que no hi ha res a fer-hi? Sí no creiem en el canvi si que estem ben perdudes.