Ell i ella

Aquella nit va somniar que era una prostituta.

En el somni, tota mena d'homes passaven pel seu cos: joves, no tant joves, vells, alts, baixos, grassos, prims... Tots aquells homes anònims gaudien del sexe amb èxtasi, amb passió. Semblava que entre les seves cames haguessin trobat un univers paral·lel, un món on sentir-se més lliures, on poder deixar de ser qui eren per acabar trobant-se de nou amb ells mateixos. No pensar en res, sentir només el plaer; un plaer que ho acabava envaint tot i que feia que els cossos s'estremissin.

Molts homes entraven dintre seu amb brutalitat però ella no sentia res; ni dolor ni plaer. Absolutament res. Només un immens buit en el seu interior.

Semblava impassible, indiferent a tot el que passava al seu voltant. Tenia la sensació de veure's des de fora, com si es veiés des dels ulls d'una altra persona.
De sobte, però, tot canviava. Després de tots aquests homes apareixia una cara familiar; la cara d'un noi que havia conegut feia una pila d'anys. No sabria dir si s'havia enamorat d'ell, però sí sabia que l'havia desitjat, que encara ara el desitjava i que aquell desig es manifestava en el somni.

Ell actuava com a client anònim però la coneixia igual que en la vida real. La coneixia millor del que ella mateixa es coneixia perquè, feia molt de temps, havia mirat en els seus ulls i havia pogut veure el seu interior, el seu jo més íntim. Ella, en canvi, no podia mirar el seu propi interior; no s'hi atrevia perquè sap que pot ser perillós. Si mirem dins nostre i el que hi veiem no ens agrada, llavors és impossible fer marxa enrere; podem fugir dels altres però no podem fugir de nosaltres mateixos.

Ell la coneixia i la desitjava. Va pagar molts diners perquè fos seva durant tota la nit, només seva. Aquesta idea , a ella, la va excitar molt. Mai s'havia sentit tan desitjada.

Estaven envoltats de gent: homes que miraven, prostitutes fent la seva feina, l'amo del local... Però ells no notaven la seva presència. Només existien ells dos; ell i ella. Era com si tot l'univers s'hagués aturat, com si tots els elements que forment el món estiguessin confabulats perquè ell i ella poguessin viure aquell moment que feia tant de temps que esperaven.

Ell portava una creu celta penjada al coll; la creu que ella li havia regalat anys enrere i que no s'havia tret des de llavors. Aquella nit, però, se la va treure i la hi va posar suaument al coll. Volia que la portés perquè el pogués sentir més a prop, més dintre seu.

Els ulls verds d'ell i els ulls marrons d'ella es van mirar. Mirades penetrants que expressaven molt més que totes les paraules que es poguessin dir. Les seves mans es van començar a moure ansioses per descobrir el cos de l'altre. Les seves carícies eren suaus, com de seda. Eren tan suaus que ni tan sols semblava que es toquessin. La gent del seu voltant els mirava, fascinada amb els seus moviments rítmics.

Ell somniava. Gaudia del moment però alhora era molt lluny d'allà; lluny de tot excepte d'ella, a la qual se sentia unit per quelcom místic, màgic. La seva ment anava a mil per hora. Present i passat es fonien en una successió d'imatges de la qual era impossible treure'n l'entrellat. Veia els boscos on jugava quan era un infant, el riu que el va veure créixer, els cirerers florits, els núvols blancs que enteranyinaven el cel blau del petit poble on havia nascut... La visió d'ells dos fent l'amor lluitava constantment amb aquestes altres imatges.

Ella tenia els ulls clavats en els d'ell i en aquests ulls verds es trobava a ella mateixa. Veia la platja on solia jugar, el sol que tot ho banyava amb la seva llum daurada, les barquetes de pescadors, les dones que anaven a la plaça a comprar...

La intensitat de les carícies anava augmentant progressivament. Ell passava els seus dits pel coll de cigne d'ella, baixant, molt lentament, cap als pits. Allà s'aturà uns instants, delectant-se amb el seu tacte suau. Ella se'l mirava amb la mateixa tendresa amb què es miraria un infant amb joguina nova.

Ell, en adonar-se'n, va dibuixar un somriure que feia intuir una estranya mescla de sentiments: passió, melangia, tendresa, desig, felicitat, por, inseguretat... Per a qualsevol altra persona, aquella mirada s'hagués convertit en un enigma indesxifrable. Però per a ella era com un llibre obert. Perquè ella sentia el mateix.

Les coses que en una altra època els van separar, ara els unien.

Ella li recorria l'esquena amb els dits. Amb l'altra mà li acariciava els cabells: foscos, suaus, brillants. Cada cop notaven més plaer. Ja no hi havia marxa enrere; no podien ni volien parar. La seva respiració era cada cop més agitada, cada cop s'abraçaven amb més i més força. Ella li clavava les ungles però sense fer-li mal. Ell entrava dins seu amb energia, però controlant la seva força.

S'acostaven al punt màxim, al clímax. I, de cop, tots els seus sentits van explotar en llums de mil colors. El món es desfeia al seu voltant en milers de petites gotes brillants, tal i com es desfà la cera d'una espelma.

Al cap d'uns instants el món va reaparèixer. Ells estaven relaxats, plens d'energia. Dels seus llavis no en sortia ni una paraula però dels seus ulls sortia tot el que es volien dir.

Ell va col·locar el cap sobre el pit d'ella; li agradava notar els batecs del cor. Ella se'l mirava, feliç. Ell es va estirar el seu costat. Li acariciava els cabells: llargs, castanys, ondulats. Veia com s'anava adormint a poc a poc. Volia que aquell instant durés eternament però tots dos sabien que allò no podia ser.

Se'n va apartar sense despertar-la. Li va fer un petó als llavis (aquells llavis carnosos que tan l'havien excitat) i va marxar.

Quan es va despertar al matí, ell ja no hi era però notava la seva presència, la seva olor. Instintivament es va tocar el coll. No esperava trobar-hi res però els seus dits van topar amb una cadena de plata i la van resseguir fins al final, on van trobar, penjant, la creu celta d'ell.