Cercador
Paradís
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Roncs enllaunats a cada cantonada i passos distants que s'allunyen com trens, nosaltres, passatgers abandonats i perduts on comencen les vies.
Abans la lluna no aparegui a l'estació algú m'abraçarà amb força i sorpresa per l'esquena, i sentiré llavors al cos la calor d'un foc que no consumeix flama, que engendra desig, visions... voldré que arribi l'hivern i amb la brasa que queda del foc veure'm a glops de llum la calma d'aquesta troballa: els cossos nus de les muses, totes elles mig endormiscades passejant-se pel bell cant de fatiga... però no alcis el cap, no busquis més cels, la setena conversió és a la terra, tindré allà cor d'infant i crearé un somni que vulgui ser somni en tu. Ets tan quiet i tan silent, avançant sense temps, que les frases més belles et segellen el pas, i que d'aquelles tecles negres fruits d'estacions darreres, arbres allargassats criant espigues de blat a la mà.
Digerint l'eterna cançó m'enduré dragonet als llavis, on llacs de mandra i de llum s'escampen cavalcant damunt la flama blanca del migdia. Tot sorprès d'aquest instant descansaré el cap damunt el pit d'un àngel despertant primaveres dins la placenta de la mare. I és allà on em trobaràs amb la pell ratllada d'espines, brànquies i flux maternal.
Seré com aquell que viu, que existeix i que com un nen, dona gràcies al crit per apaivagar el cop sord i sec de quan el colom cal al terra. Incapaç de veure'l mort.
Comentaris
-
Veure a glops de llum[Ofensiu]Frèdia | 20-11-2006
Un extraordinari paradís, aquest que pintes amb tanta delicadesa, Lady_shalott. Vénen ganes de descansar el cap al pit de l'àngel, certament, i de veure a glops de llum el que significa una troballa. Tot el text desprèn una sensibilitat inusual. Et felicito.
Ah! Et vaig deixar un missatge al fòrum com a resposta al comentari que em vas fer a " Vides paral·leles". No sé si l'has vist. M'agradaria molt que el llegissis. Gràcies.
Un petó,
Fredia -
retrobant paradíssos [Ofensiu]gypsy | 19-11-2006
Seràs aquell que surt de les ombres i dels embolcalls dels mots, que et protegeixen suaus com una mare al seu infant.
I renéixer novament amb les dolces paraules que et solquen el camí i t'obren les mirades.
Molt bon repte, amb un simbolisme preciós.
petons lady S.
gypsy
-
Ple de bellesa[Ofensiu]Unaquimera | 19-11-2006 | Valoració: 10
He entrat encisada pel títol ( a qui no li agrada accedir al Paradís, fer una passejada, ullar l'ideal sempre somiat...? ) tan curt i tan inmnes i he trobat que realment "les frases més belles et segellen el pas" .
Tens una espècie de gràcia lleugera per combinar mots i lligar les paraules de tal manera que "sentiré llavors al cos la calor d'un foc que no consumeix flama, que engendra desig, visions...".
Aquest do l'exerceixes amb mesura, però amb resultats encisadors, sonors i plàstics, a cops amb estructura de laberint... però ja resulta propi del Paradís el fet de tenir racons que es fan explorar més a poc a poc...
Un plaer autèntic haver-te llegit avui!
T'envio una abraçada engendrada amb força i amb afecte,
Unaquimera
-
preciós[Ofensiu]esteldetinta | 15-11-2006 | Valoració: 9
M'ha agradat molt la combinació de mots que uses. Seguiré llegint els teus relats.
Una abraçada,
esteldetinta. -
preciós[Ofensiu]esteldetinta | 15-11-2006 | Valoració: 9
M'ha agradat molt la combinació de mots que uses. Seguiré llegint els teus relats.
Una abraçada,
esteldetinta. -
preciós[Ofensiu]esteldetinta | 15-11-2006 | Valoració: 9
M'ha agradat molt la combinació de mots que uses. Seguiré llegint els teus relats.
Una abraçada,
esteldetinta. -
Bonic i complicat.[Ofensiu]El follet de la son | 14-11-2006
El text és bonic, quan el llegeixes té una gran sonoritat, paraules belles, com un joc de paraules. L'has escrit tot d'una sola tirada, oi? Llegint aquest text i observant el quadre de Hunt que has posat al requadre de la dreta, em remeto, doncs, a la pintura simbolista i nazarenista de finals del segle XIX, tan nítida i precisa com complicada d'entendre. laa dificultat d'entendre no va renyida amb la qualitat,, és cert, però així com el cicle que crec endevinar en el teu text, la sèrie de metamorfosis que vas esfullant, es va aclarint de mica en mica, no sóc capaç de discernir l'autèntic significat de certes imatges, especialment al començament del text.
Valoració mitja: 9.25
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88321 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson