PAPALLONES

No cap dubte que està molt bé el poema, això de Les papallones, sempre ens faran
il.lusions dins del cor. és estupend com descrius els sentiments. Enhorabona. Salutacions. Rafael Molero

Papallones presents a tothora malgrat el pas del temps. Del neguit i la passió adolescents fins a la serenor de la maduresa. Una història d'amor que perdura, i per això mateix, encisadora.
I amb els teus mots aquesta història encara es torna més bella.
Petons, Núria!

i quanta bellesa contenen aquests versos, Núria. Les primeres "papallones", és clar, que les recordem- tan sols per ser les primeres- però aquestes altres que se senten quan hem madurat cos i ment, són delicioses, degustades més lentament, assaborides amb tot el què la vida ens ha donat de experiència i calma. No és el mateix llegir un llibre als quinze anys que als quaranta, ni s'estima menys de gran que en l'encís de la joventut. Trobo preciós el missatge i la manera com el tramets. Una abraçada molt forta,

a

Mai ningú podrà prendre’t aquets records feliços del passat, quan et deixaves endur per les meravelles encara desconegudes, que la vida t’oferia, quan les papallones volaven a cor que vols. Potser amb els anys la madures asserena i els desitjos varien, però sempre en sorgiran de nous que tornaran a fer-les volar.
Un poema preciós Núria
Una forta abraçada

mentre hi hagi vida hi haurà papallones
mentre hi hagi papallones hi haura il.lusió.
Mentre hi hagi amor bategarà el cor

Salutacions literàries.

volin sempre papallones dins el teu cor, Núria!
Després de quasi seixanta anys junts encara em volen papallones quan el meu marit m'acarona la mà o estem junts en silenci.
Un poema precios, estimada Núria.
Una carinyosa abraçada.

Veig en el poema un tornar a viure l'amor i la il.lusió. M'ha impressionat tan que m'he sentit molt emocionat. Has fet de la vida una poesia, has fet renovar-se en tota la il.lusió de l'amor. Com expressar-te? No tinc més paraules, però el sent en llegir-ho
molt un despertar en la ment. Enhorabona Saluts de Rafael Molero Cruz

Senties papallones dins el cor en veure’l.
Els dies s’omplien de carícies i petons.

És la màgia del primer amor que mai s’oblida.
Reviure’l en l’edat madura és utopia?
Sentir-te desitjada és vana il•lusió?



Les dues preguntes darreres només haurien de tenir les dues un NO com a resposta.
Saber que la vida fa reviure, que torna a portar sensacions que fan esclatar cos i ànima és com tornar a néixer per qui s'hi troba, penso.

Mena

I tornaran a volar papallones dins el teu cor. Jo començo on tu acabes el poema. Tornar... acostuma a ser el verb preferit de la gent madura. Però, amb condicions i amb diferents maneres de veure-ho.

El teu retorn és a partir d’una plàcida espera amb la il·lusió del desig latent que et retorna a l’adolescència, símbol de l’eterna joventut, als dies dels amors primers i primordials. I així, com per art de màgia, et retrobes amb aquelles sensacions que mai s’obliden, mai. L’espera plàcida ha recuperat la serenor i el plaer de les mirades i de les carícies.

Els meus tornar són, com no podria ser d’una altra manera, recuperar les sensacions de quan tot era real, nou i engrescador. Heus aquí tres exemples:

Llavors, penso si som brases d’abril
que, ja al captard, s’abrusen cos a cos
mentre assagen els ritmes del desig [...]
.........

No vull tornar, perquè no hi ha promeses,
al clos pautat de quan era qui era;
vull sentir el trau dels dies a l’esquena,
vull viure al ras, deixant que el cor esclati.
.........

no em sabria greu retrobar-te
amorosa i brillant, com la flama
que abans cercava i que ara m’abrusa[...]

Un bell poema, Núria

Raül

Preciós Núria! Sempre hi ha temps per a tot si ens donem corda. Sempre hi ha temps per a gaudir dels colors d'una papallona. Sempre hi ha un sempre esperant i desesperant. El cor batega del primer al darrer dia, oi? També tu ens fas bategar amb el teu batec. Una abraçada.

aleix

Com n’és de serè l’enamorament de la maduresa, lluny del neguit i els dubtes adolescents. Un poema elegant i engrescador, que parla de sentiments que no tenen edat, tot fent repàs de temps anteriors.

Quin regal, a l'edat madura, rebre les fletxes de Cupid i tornar a sentir esgarrifances d'emoció en la pell ja colrada per molts sols. No és una utopia ni una vana il·lusió sentir papallones a l'estómac i sentir-se estimada i desitjada per un amor plàcid.
És un obsequi que ens fa la vida, que és amor fins a l'últim moment.
Les persones que tornen a sentir l'emoció de l'amor adolescent poden sentir-se privilegiades.
Un tema molt ben trobat.