Cercador
Paisatge
Un relat de: blaumarEl blau cau a cabdals
d'un cel immens
que xucla verd i terra fosca.
Davant de l'abisme,
sols m'atura un boig
que batega desesperat.
La remor suau de les ones
de blat jaient al vent,
aquest tambor esgotat.
O la fullaraca morta;
insensible joguina
del blau cruel i l'or cremat.
Comentaris
-
miralls del paisatge[Ofensiu]llu6na6 | 14-10-2005 | Valoració: 9
Pinzellades amb les que mostres el teu món interior ric de vivències i impulsos.
Les teves paraules tenen força i suavitat alhora.
Blaumar, segueix escrivint. Segueix donant-nos amb el mirall de la poesia, imatges hermoses que reculls a dojo cada dia.
Una abraçada! -
m'imagino...[Ofensiu]Capdelin | 19-09-2005 | Valoració: 10
aquest paisatge... els teus versos són pinzells impressionistes amb una força poètica brutal...
uses metàfores arrencades de la pròpia terra, naturals i belles a la vegada...
l'he llegit tres vegades seguides... això només passa amb els poemes-diamants!!!
una abraçada! -
és preciós...[Ofensiu]quetzcoatl | 05-09-2005 | Valoració: 10
El ritme i sonoritat són deliciosos.
Una mica més enllà crees imatges inflades per la tempesta i la calor d'un agost que estalla sobre un camp.
I llavors tu, allà al mig. Deixes imaginar tantes coses.
Gràcies, felicitats. Gràcies de nou.
Una abraçadassa,
m -
...[Ofensiu]GariKoitz | 04-09-2005 | Valoració: 10
Uuna bellesa sublim. L'atzur que descrius, me'n reservo l'ultim vers.
del blau cruel i l'or cremat
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
24 Relats
126 Comentaris
39014 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.