Paisatge

Un relat de: blaumar

El blau cau a cabdals
d'un cel immens
que xucla verd i terra fosca.

Davant de l'abisme,
sols m'atura un boig
que batega desesperat.

La remor suau de les ones
de blat jaient al vent,
aquest tambor esgotat.

O la fullaraca morta;
insensible joguina
del blau cruel i l'or cremat.

Comentaris

  • miralls del paisatge[Ofensiu]
    llu6na6 | 14-10-2005 | Valoració: 9

    Pinzellades amb les que mostres el teu món interior ric de vivències i impulsos.

    Les teves paraules tenen força i suavitat alhora.

    Blaumar, segueix escrivint. Segueix donant-nos amb el mirall de la poesia, imatges hermoses que reculls a dojo cada dia.

    Una abraçada!

  • m'imagino...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-09-2005 | Valoració: 10

    aquest paisatge... els teus versos són pinzells impressionistes amb una força poètica brutal...
    uses metàfores arrencades de la pròpia terra, naturals i belles a la vegada...
    l'he llegit tres vegades seguides... això només passa amb els poemes-diamants!!!
    una abraçada!

  • és preciós...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 05-09-2005 | Valoració: 10

    El ritme i sonoritat són deliciosos.
    Una mica més enllà crees imatges inflades per la tempesta i la calor d'un agost que estalla sobre un camp.
    I llavors tu, allà al mig. Deixes imaginar tantes coses.

    Gràcies, felicitats. Gràcies de nou.

    Una abraçadassa,

    m

  • GariKoitz | 04-09-2005 | Valoració: 10

    Uuna bellesa sublim. L'atzur que descrius, me'n reservo l'ultim vers.

    del blau cruel i l'or cremat

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

blaumar

24 Relats

126 Comentaris

39014 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.
Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.