Paisatge urbà amb mitjó

El mitjó de Tàpies, elevat a la categoria de peça de roba artística (tot i estar foradat) ja es pot admirar a la terrassa de la fundació de l'autor. El primer dia de portes obertes va ésser visitat per molta gent que, quan sortia, no sabia quina cara posar. Hi havia un home que devia pensar en el que havia de contestar perquè tothom veiés que era un entès, una dona que va dir que se l'imaginava més gran i la majoria de la gent opinava el que era políticament correcte. Un pot parlar lliurement sobre molts temes però quan es tracta d'art hi ha una sèrie d'autors i creadors i uns moviments artístics intocables. La incomprensió i el rebuig esperen a aquells desconeguts que gosin fer burla de l'ordre establert. Fins i tot els hi pot caure alguna acusació de reaccionari o la qualificació d'ignorant.

Una vegada vaig anar a veure el Museu Thyssen a Madrid. Hi havia moltes sales i cada una estava dedicada a un moviment artístic. En la que corresponia a l'art modern vaig coincidir, mirant els quadres que s'hi exposaven, amb una dona que anava amb una cadira de rodes conduïda per un home jove. Ell portava el catàleg i quan s'aturaven davant d'un quadre la dona li preguntava al noi quin títol tenia. Quan sentia les respostes, la dona al principi somreia, més endavant esclatava en una riallada i al final, amb una hilaritat incontenible es va contraure espasmòdicament quan va arribar davant d'un quadre en el que, amb unes taques grogues i quatre ratlles negres s'hi havia de veure una "noia morena al mig d'un camp de gira-sols"

Aquella dona que manifestava la seva opinió d'una manera lliure i espontània devia pensar en l'evolució de la pintura que, en un principi, reflectia la realitat: el paisatge, les figures, els volums, els rostres, la llum, les ombres...Varen arribar els impressionistes i ho varen capgirar tot: el més important ja no era retratar la realitat si no suggerir amb les formes, els colors i la llum. Aquest moviment pictòric va ser durament atacat pels crítics de l'època però va acabar imposant-se i el gust artístic es va transformar. Al final va arribar l'art abstracte. Tot quedava reduït a la mínima expressió, a la reducció d'una escena a la seva essència, simbolitzada per punts o ratlles de diferents colors. La propera revolució en el món de la pintura és fàcil d'imaginar i de realitzar: L'abstracció pura, és a dir, la tela en blanc.