Pacte unilateral

Un relat de: Vicent Terol
“Escolte els seus passos pel corredor; s'apropa...”.

Estimava Selma. Les meues infidelitats mai no van derivar d'una manca d'amor. Creia en la nostra relació i era feliç amb ella.

“Obri la porta i em trobe amb la seua mirada freda i perversa”.

Lídia fou la primera amant oficial, tenint en compte la meua posició d'home casat. Companya de feina. No em va resultar difícil ocultar-ho.

“Visita rutinària: no ve acompanyada. No em llevarà les cadenes”.

Incloure Verònica en la meua agenda va suposar una estricta planificació. Era necessari? Cadascuna d'elles -també Selma- m'oferia passions diferents. Entre la joventut desenfrenada de Lídia i la saviesa madura d'aquesta segona amant, hi havia les fantasies imaginatives de la meua dona.

“Tinc gana. Fa dos dies que no he menjat res. He de concentrar-me, deixar-me dur...”.

Per què va entrar Àngela en aquella roda setmanal? Un trencaclosques impossible, unit gràcies a un calculat relat de mentides. Una situació quasi grotesca, però desitjada i morbosa. El quart angle d'aquell quadrat de luxúria (Selma, sempre imprevisible, n'era el més important) m'obria nous camins del sexe: sessions relaxants de 'tantra' eròtic.

“Després d'una bufetada, m'agafa el sexe amb la mà. Em mira i somriu. Intente abandonar-me, deixar pas a l'instint...”.

Ara, contemplant allò des de la distància, em resulta evident la seua insostenibilitat. Sols un miracle podia aconseguir que Selma no se n'assabentara. Sempre ha sigut, a més, una dona perceptiva i intel·ligent. Em va acusar durant una d'aquelles sessions sexuals, cada vegada més retorçudes: ja ho sabia -no sé des de quan- i, d'alguna manera, pense que ho va incorporar al nostre joc. Aprofitant la meua indefensió ètica, em va sotmetre amb una cadena de retrets imparable. Després d'això, ja recorde haver despertat en una petita habitació de la casa tancada amb clau.

“El pacte imposat, la venjança perversa. Selma em viola de nou. Tindré menjar si queda satisfeta”.

Comentaris

  • qwark | 19-06-2013

    Bona tarda Vicent,

    He estat llegint els teus darrers relats per procedir al comentari del RDQ (ja que no ho vaig fer quan tocava intentaré fer un comentari amb cara i ulls).

    En general ens escrius relats breus. Hi ha correcció lingüística i també una bona expressió (no cal llegir tres cops cada frase per entendre-la).

    Sovint hi ha alguna moralitat “amagada”; és a dir, que es veu que tens simpatia o antipatia (això és més freqüent) per alguna persona, col•lectiu o objecte (com els smartphones). Per sort, aquest posicionament personal es duu a terme mitjançant les eines que t’ofereix la literatura de ficció. L’humor i la ironia ajuden a fer que el lector acabi els relats amb un somriure als llavis en comptes de pensar “uf, un altre que m’intenta vendre els seus rotllos ideològics”.

    És a dir, que més enllà que tu tinguis les teves idees polítiques o socials, també tens literatura. En el relat “Dies de companyia” afrontes el tema de la soledat a partir d’un personatge i d’un supòsit fantàstic i això et serveix per expandir el sentiment de soledat a través dels ulls del personatge (tot i que jo hauria triat la primera persona per accentuar aquest efecte).


    Em centro ara en aquest relat. Ens presentes una parella ben peculiar. Ell desenvolupa una dependència de les infidelitats, tot i valorar, no només la seva parella original sinó també cadascuna de les amants. Ella respon a les infidelitats amb un joc sàdic. El més interessant potser és allò que no dius. Potser la primera percepció ens porti a pensar que el protagonista està patint de valent però el fet de no expressar de forma clara la seva incomoditat obre la porta a pensar que tal vegada, en el fons, li agradi la seva situació. Que tots dos gaudeixen d’aquest joc malaltís i que la parella, unida per un amor que no es veu desmentit en cap moment, pot fer via a través de les seves disfuncionalitats.

    Poso això com a exemple del valor que aconsegueixes amb els teus relats, que són breus però “ampliables” a partir del que s’insinua.

    Normalment intento acabar els meus comentaris del RDQ amb algun consell o cosa a millorar. En el teu cas, no se m’acut cap. Potser t’animaré a participar en algun Repte Clàssic, per veure com gestionaries textos més llargs.

  • crohnic | 22-12-2012

    Amor, sexe, engany, venjança, luxúria... Una bona barreja que dóna com a resultat un relat terroríficament bo!!

  • Pervers, terrorífic...[Ofensiu]
    allan lee | 06-11-2012

    i molt, molt luxuriós, tal com demana la proposta. M'ha agradat molt. Gràcies per visitar-me, a Turment. Ho vaig escriure creient que s'entenia, mea culpa si no s'enten. La cosa és que el meu relat també es basa en el sado-maso, però consentit. Diguéssim que és un "Pacte bilateral". Ella escriu en una llibreta el guió de l'endemà. Sento que no he sabut explicar-ho bé. Realment, malgrat el títol, tots dos amants gaudeixen teatralitzant el seu encontre.
    El teu relat és rebó. Moltes felicitats i moltes gràcies per passar!

    a








  • I acabant....[Ofensiu]
    rnbonet | 05-11-2012

    ....d'eixa manera, pots enllaçar-lo amb el tema següent 'Gola'.

    Bon relat, sobretot per escoltar a la ràdio (si el treballen bé).

    Salut i rebolica!

  • Gana per feina[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-11-2012 | Valoració: 10

    Caram Vicent, quin relat més bèstia! Però t'haig de dir que m'ha agradat molt. Aquestes perversions o diversions sexuals, portades al límit de limitar el menjar a la satisfacció sexual de la protagonista. Caram! Un relat colpidor, que va al gra, sense embuts, directe i clar. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

115 Relats

347 Comentaris

81256 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com