Ortigues.

*"Dat i beneït", "la diferència rau".

Al meu cap no era qüestió de fer dubtar de si ha estat un somni o la seva imaginació, la veritat que en aquest cas concret no he pensat més enllà. De tota manera estic d'acord que original no és. Així i tot, penso, i no per defensar el meu relat, que en el cas de fer servir recursos habituals, la diferència estreba en el "com" s'aplica aquest recurs. En el cas d'"Ortigues", tot i que sigui un recurs habitual, hi ha elements que el fan teu, que és al final el que fa interessant un escrit encara que la temàtica no sigui original; per exemple, el primer paràgraf amb la diferenciació entre els creixements de la vegetació, el fet de marcar la paret amb el llapis de fuster, etc. Penso que si l’escriptor té veu pròpia pot fer interessant un tema gastat, i avui dia, que sembla que està tot dat i beneit, aquí és on un pot (i “hi hauria de” al meu entendre) brillar. Tinc un relat en què també apareix una planta estranguladora (“Segur que no és res”), però els dos relats són molt diferents, cadascun té la seva veu i el seu estil. En aquest cas m’agrada més el teu perquè té més personalitat pels detalls que he comentat.

Em sembla un tema molt interessant, i també et dic que ara m’has picat! Gràcies!

Per cert, aquestes vacances he estat en un lloc on fan molt ús de l'ortiga i ens van explicar moltes coses interessants de les seves bondats i propietats, fins i tot vam menjar unes galetes i un pessic d'ortiga! I ara també sé que he de portar plantatge a sobre per si algun dia em trobo amb la teva.

Un relat que comença amb les observacions d'espectador amb mentalitat científica i acaba com un relat gòtic, ple de fantasia i de fets paranormals.
Les ortigues són perilloses, al meu poble els hi diem "Moros", potser en record d'en Ramon Berenguer IV.
Dir que el narrat ha estat un somni és un recurs bastant pobre, però veure que potser no ha ha estat, ja és una altra cosa.
Un bon relat sobre ortigues fantasma i malsons que segueixen un cop despertat.