Oh dolç dia

Un relat de: ITACA

Oh dolç dia que has ferit
la meva paraula,
Per mes anys que passin
No podré mirar cap endavant
Sense dubtar davant aquest camí.

Llavors la foscor omplirà
els espais buits que un dia vam deixar,
només passarem a ser nines esperant una carícia,
o tan sols ser silenci per marxar
cap a les nostres llàgrimes.

I de nou els instants de claror,
Cridaran aquells temps perduts
Voler viure dintre de margarides
embogides buscant el seu amor.

Oh dolç dia que has ferit
La meva paraula.
Per mes anys que passin
No podré mirar cap endavant
Sense dubtar davant aquest camí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

131384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.