Cercador
Només son passes
Un relat de: ITACAPasses esborrades es reflexen en aquest camí
s'acumulen penes barallades amb somriures
que demanen poder tornar
a un món on no siguesin discriminades.
Hi ha moments en els quals no sas que fer , i t'amuina
el tindre que esperar aquella llum que et fagi avançar.
Son només passes les que cambiaran aquets dies d'amargó
son aquets ulls els que m'omplen d'alegría i dolor.
Una olor s'apropa esmiculante
l'amor que podies sentir per la gent
una mirada t'empenta per un penya segat ,
els ulls et fan mirar records aburrits.
¡Però digues prou!
Avui la mar es fa forta
per sentir els batecs del teu cor ,
avui les onades de la platja t'abraçaran
i et summergiran en un pas nou.
Comentaris
-
Passes[Ofensiu]George Brown | 30-03-2005
Només passes... passes per avançar i no pas per retrocedir, passes per trobar un ritme ferm que ens duguin més enllà, passes... passes... passes...
No ens hem d'aturar, hem de tirar endavant... passes per allunyar-nos de qualsevol penya-segat, passes per acostar-nos a la gent i sentir el seu amor... passes per viure!
Un poema per fer veure que tot té solució. Comences mostrant pors, dubtes, preocupacions i fins i tot un punt de desesperació...'Però digues prou!'... reacciona, viu! no ens podem quedar en la tristor, hem de dir prou, agafar un altre camí i ser feliços.
(he de dir que hi he tret dues lectures d'aquest poema, una (la que he intentat explicar) plena d'esperança, passes per buscar un nou futur... però una altre una mica més pessimista, que m'estimo més guardar-me-la, només desitjo que el que has volgut transmetre hagi estat aquesta primera, sinó, em sabria molt greu)
una abraçada,
Jordi.
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142313 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada