Només són això?

Un relat de: Pluja

Prou!
Quietes! Sí, vosaltres, pupil·les que m'observeu inquietes.
Què veieu en mi? Per vosaltres només sóc un metall fred, que observa el món des de la vella finestra transparent, però la veritat és ocultada.

Mans tremoloses d'emoció m'han acariciat amb suavitat, cossos presumits han absorbit el seu idealisme a través del reflex que els proporcionava. Les intencions s'amagaven rera les claus rovellades per les llàgrimes antigament vessades.
Fulls arraulits per por a ser llegits restaven intactes al meu ventre.

No em veieu així, en sóc molt conscient. Per les vostres ments sóc un cos inert, caixa de somnis desorientats, de malsons realitzats i de temors palpables.

El cel s'omple de colors i fums. Les fogueres cremen les poques melodies intactes dels vostres cors. Salts, fressa, cops, rialles... Serà el dia de la fi?

Sí, pupil·les vives acompanyades de ments innocentment violentes creen la meva cadència final. Explosió minimitzada.

Tot ha acabat.

"Nens! No tireu petards a les bústies"

Comentaris

  • Hola Pluja[Ofensiu]
    Carme Cabús | 13-05-2005

    Em costa molt arribar a tu, al conjunt del relat, a la significació global, però les imatges i l'atmosfera em sedueixen de debò.
    M'agrada molt el teu art.

    PD. M'encanta la foto de presentació dels llavis. Em trec el barret.

  • He de reconèixer...[Ofensiu]
    pseudo | 27-04-2005 | Valoració: 10

    que m'ha costat molt entendre'l... ultimament estic "fluix".

    Això sí!! Un cop l'he entés m'ha encantat...
    Mai hauria pensat que un relat sobre els últims instants d'una bústia, em faria sentir interés per a la vida...

    I és més.. T'imagines sobre una història sobre totes les cartes que passen per una bústia? Que podria acabar, o no, amb aquest tràgic final...

    Ens veïem ( o millor dit ens llegim ;))

  • No ets inert sinó mobilitzadora[Ofensiu]
    T. Cargol | 19-04-2005

    Perquè les mans infantils han de voler que explotis i ja no guardis cap secret en carta ni imprès?
    La Pluja xopa els camps i fa moure la vida.

  • només són això...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-04-2005 | Valoració: 10

    pinzellades de sentiments ocults en l´interior de la ment... la gent només jutja l´aparença que veu i falsament treu conclusions i et dibuixa una personalitat inventada que res té a veure amb el que és realment aquella persona... i com sempre deixes marques del teu talent, escribint amb originalitat...
    un petó musical... sòcia!!!!

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

191 Comentaris

70916 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges