Només amb el nas.

Ens donem la mà i no ens la tornem i ens mirem i els somriures surten i no volen marxar.

Anem al bosc i ens posem sota un sostre vegetal de pins alts carregats d'arrecades que són pinyes molt senyores.

És d'hora i és estiu i anem descalços. Se sent flaire de farigola, romaní i fonoll.

Inspirem profundament. Ens posem l'un davant de l'altra.

Comença el joc. T'haig de fer riure. No em costarà gens. I tu ho saps. No, no et pots tapar la boca amb les mans. Ni pots desviar la vista cap els turons que ni saps on paren. T'has de treure la camisa. Sis botons.

"A la una, el sol i la lluna.
A les dues, patates crues.
A les tres, el cul d'un pagès.
A les quatre, el gat i la rata.
A les cinc, esquellerinc.
A les sis, un glopet d'anís".

I així, mentre cantussejo la lletra d'un poema de conte d'infants, t'has anat desbotonant i, camisa oberta, mostres el pit i jo et pico l'ullet. Fora tota la peça, amb tantes ratlles de colors.

Infles les galtes i fas de gripau tristoi. I ja he begut oli. Em fas treure la faldilla, acampanada, grisa fosca, texana.

Però...deixa de fer-ho! No em puc aguantar! I...apa!...ara fora la camiseta imperi groga estampada de floretes! Em queden dues peces per treure encara...

Si miro guenyo i faig cara de bulldog...sí! Vinga, fora els pantaloooons! Hehe.

Així, a poc a poquet, tarara tarara (musica de streap-tease), un Full Monty!
Guau, quins bòxers més divertits que amagaves! I el que amaguen, buf! Però intento estar seriosa, m'hi esforço. Expiro lentament per calmar-me. Em costa, em costa. Seguim, va, que no es noti.

Només li queden els calçotets! L'haig de fer riure com sigui. I ho penso sense deixar-te de mirar, normes del joc.

La cara que ara fas és com un acudit...merda! Estic rient, molt, m'estic engrescant! Sí, fora els sostenidors liles!

Així, doncs, una vegada més i un perd. I es queda en pilota picada. Cal fer un bon paper, cal guanyar.

Però tu ets un malparit i fas com sempre...fas com si estiguessis a punt de riure amb molta gràcia...sí, eh? Faig el mateix!

Inevitablement esclafim a riure alhora.

Ens acostem i ens treiem la darrera peça de roba.

I ens besem amb acrobàcies perquè els nassos de pallasso que ens deixarem posats no caiguin, que hauran de ser-hi durant tota la funció!