No vull oblidar

Un relat de: David Gómez Simó

No vull oblidar les hores viscudes
recorrent llurs cossos amb el palmell
de la mà, mentre mirava de gairell
el relleu de les natges molsudes.

Voldria tancar els ulls, tornar a sentir
l'olor de la pell calenta als narius
i, en obrir-los, acaronar amb lascius
moviments els cossos, fent-los bullir

de plaer, mentre els llavis s'obren amb pruïja
i reclamen per calmar-se l'envit
delerós i profund de la tija.

No vull oblidar ni vull que una fal·laç
memòria m'ompli de records obscens
quant vagi a trobar-te damunt del jaç.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Inadaptada | 25-05-2007

    pel teu consell, l'intentaré seguir :)
    M'ha agradat aquest sonet teu, molt veloç i lleuger...com una fletxa que se't clava. I que queda a dins.
    Un petó

  • Com no hi tens comentaris (ara ja sí)...[Ofensiu]
    angie | 22-05-2007

    Un sonet on el títol no té aroma eròtic, enganya, però com tot això de la passió i l'ardor dels sentiments és a vegades una pura enganyifa, jeje, trobo que té la seva gràcia.
    M'he trobat amb expressions més sensuals del que aparent semblen, llegides en veu alta guanyen i molt : mirar de gairell el relleu de les natges, els llavis s'obren amb pruïja i reclamen... Fantàstics versos, David!.
    Encara que t'hagi dit tot això de l'enganyifa (no era una afirmació absoluta), aquests són els únics records que no s'obliden mai i que no s'hauria de desitjar oblidar (els humans ens entestem en recordar moltes vegades, justament aquells que hauríem d'oblidar ràpidament, perquè ens fan mal).
    Apa, vaja assaig filosòfic que acabo de fer!. Suposo que em perdonaràs però avui t'ha tocat a tu.

    petons i petons

    angie

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

142963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares