Cercador
No tinc por
Un relat de: Maria Quintana- Compartir:
Crido. Crido més fort. Silenci.
Recordo vagament que estava a la cuina fent el dinar quan de sobte el terra ha començat a tremolar, i les parets, i les finestres, fins que el sostre s’ha esfondrat damunt meu amb un estrèpit eixordador.
Tinc la gola seca, i set, molta set. El degoteig continua incansable. Sé que hi ha aigua a prop. Ressegueixo pam a pam les parets del meu taüt fins que les mans em queden humides. Aleshores, me les poso a la boca. El líquid és amarg i té gust de sang, però em reconforta.
Les hores caminen molt lentes dins d’ aquesta obscuritat. Tinc el cap enterbolit pel dolor, per la gana, pel fred i per la por. Els ulls se’m tanquen i una mena d’entreson s’apodera dels meus sentits. Sé que no puc dormir, però estic tan cansada.... No hi fa res. Si dormo, no penso. Si no penso, no tinc por.
No sé quanta estona he estat inconscient: segons, minuts, hores, dies.. Quan torno a la consciència sento la fressa d’unes màquines. Esmorteïdes pel soroll dels motors m’arriben unes veus i un gos que borda incansable:
- És impossible que hi hagi supervivents – diu una primera veu.
- No s’ha de perdre mai l’esperança. Vinga, som-hi! – contesta la segona veu.
Obro la boca de bat a bat i intento cridar però no puc. M’ofego. No passa res. No passa res. Inspiro: un, dos, tres. Espiro: un, dos, tres, quatre, cinc, sis. I ho torno a provar.
Crido. Crido més fort. Lladrucs.
De sobte, un raig de llum entra per una petita escletxa del meu cau fosc. I mica en mica, l’escletxa es fa més gran fins que puc veure el cel blau, i el gos que m’ha salvat, i els homes que no han perdut l’esperança de trobar-me viva. Aleshores, començo a plorar.
Comentaris
-
Enhorabona![Ofensiu]AssociacioRelataires | 25-06-2018
Benvolgut / benvolguda relataire:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.
Cordialment,
Comissió Concursos
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick/pseudònim relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de ..............................................................................,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.
on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data ....................................... -
Qui té esperança...[Ofensiu]rautortor | 30-04-2018
...té vida. Ho has clavat. Has aconseguit una atmosfera angoixant, real, tangible. En tots els sentits. La teva és una narració que t’atrapa des del primer moment i només desitges que aparegui l’esperança que tots tenim a punt per quan passin aquestes coses. I, com que en el fons som positius i vitalistes, apareix i ens salva, a la protagonista i als lectors que esperem que així sigui.
Et felicito per relat i per la selecció.
-
Esfereïdor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-04-2018 | Valoració: 10
Maria, moltes felicitats per aquest relat tan extraordinari! Realisme, malson, desig, esperança. Psicologia magistralment descrita, por, molta por, pànic. Si volies transmetre por, objectiu complert! Una forta abraçada.
Aleix