No t'enyoro, nena, a-a-a-a...

Ja no em sento sol. Ja m'hi he acostumat. I mai, realment,
ho he desitjat, però sempre d'aquesta manera ha anat. No et vull per capritxo, suposo que ho saps, oi? El meu amor sempre marxa per la finestra a les nits i es passa,a vegades, dies sencers fora. El pitjor és que quan és amb mi mai em fa cas. No és que cregui que estigui passant massa temps... el temps que faci el que vulgui. Si em demana unes vacances ben llargues li donaré tot agraït. El que passa és que mai, mai em dius que em vols veure, que vols estar amb mi... i jo què faré? Qui s'ocuparà del meu cor quan acabi d'encongir-se? I de la meva ànima quan caigui a terra i no es pugui aixecar...em moro...i no dubto gaire al pensar que moriré per tu en aquest camp de batalla de flors marcides, de pols i de petits animalons que com ignoren el que em passa...jo no et vull follar! et vull per mirar una pel.lícula mentre t'acaricïo i practiquem,simplement,l'art de l'amor,a certa distància, deixant que flueixi la confiança, perque et necessito i t'estimo, i això és etern. Sofrir aquesta eternitat és cosa de folls enamorats, però m'hi haig de resignar. perque tu ets tu i només tu pots arrancar-me d'aquest hort de solitaris, solitaris com els espantaocells, sempre esperant, sempre. Parla amb els astres i diguels-hi que es posin d'acord perque estiguem junts, calentons, mirant la tele...jo què sé! Però junts.
Si m'oblidessis, seria un vagabund sense ruta, un gos xisclant perque tornessis...no ho aguanto,ho faig per força.