Cercador
No sé si és...que ja no puc més.
Un relat de: Soliloqui- Compartir:
No sé si és que poc a poc oblido els motius pels que respiro.
No sé si és que torno a caminar capa dins d'un pou negre.
No sé si és que tinc massa coses al cap.
No sé si són els exàmens.
No sé si és la teva absència.
No sé si és que no sé com seguir endavant.
No sé si és que sé que la meva vida no s'aguanta per enlloc.
No sé si és que tinc por.
No sé si és que he oblidat el perquè de la meva existència.
Potser si, que és per la teva absència. O potser no?
No sé perquè, però avui només puc dir-vos que ja no puc més.
Ja no.
Ja no puc.
Ja no puc més.
Comentaris
-
Sempre, sempre[Ofensiu]Perestroika | 26-08-2006
es pot més i més i més...
-
Sacseja't[Ofensiu]angie | 13-02-2006
com fas amb les emocions que escrius.
Un relat molt colpidor i fruit de la jovenesa, de la manca de coneixença pròpia (a tots ens ha passat).
Cerca amb serenor dins teu i fes-ho amb valentia. Trobaràs la llum i tu seràs el vitrall de colors per on es donarà a veure.
Petons
angie -
M'identifico[Ofensiu]GTallaferro | 13-02-2006 | Valoració: 10
totalment amb aquests versos colpidors i tan sincers. Moltíssimes vegades el què tu has fet poesia, aquest "no sé si és..." m'ha mortificat constantment. No et conec, però m'agradaria transmetre't unes lletres d'esperança i dir-te, que encara que a vegades sembla que tot es desgavella, un bon dia al matí, ens despertem més forts i una mica més feliços.
Molts d'ànims!!!!! I segueix escribint aquests poemes tan plens de força!!!!
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50081 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]