NO SE RESPONDRE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
M’ho va dir un pardal i ja se sap els pardals tenen un seny petit.
 Els humans solen dir tens seny de pardal!
 Jo soc una òliba i amb  totes les coses que veig i sento m'hi solc fixar molt i estudiar , fins que ho dono per sabut.
Més avui si, el pardal tenia raó.
 A l'aire se sentia una flaire de tragèdia que feia temps no havia sentit.
 La vaig olorar un dia d’octubre de fa alguns anys ,quan el cavall del veí , va estimbar-se per un barranc, es va espantar amb un soroll fort, que algú va atribuir a un tro, es va estimbar molt a prop del pont.
 L’aire portava la mateixa ferum de mort, no em digueu com és, però és com una olor de tristesa  que porta l´aire.
M’he atansat a la masia i per la finestra he vist la tragèdia.
Una noia molt jove jeia a terra morta , la sang se li escolava pel cos. No era una mort natural, es veia la sang que li brollava per un tret d’escopeta de caça.
Prop d'ella un xicot jove també mort, d’un tret al cap. El cervell es veia fet a bocins escampat per les rajoles de la cuina.
La noia tenia un escampall de patates davant seu, i una trencadissa d´un plast, devia pelar patates.
El xicot era jove i portava pantalons de pana i un jersei de llana, era un dia de tardor, no feia sol i semblava pels núvols que hi havia al cel, que volia ploure.
Tot era quietud i tot tant trist, les òlibes no plorem, mes dins el meu cor es va fer com una tristesa tan fonda, que no he pogut traure’m de sobre. Sols tinc una pregunta.
 Per què tot plegat?. I creieu-me no sé respondre el perquè.

Comentaris

  • Tragèdia.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-11-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt realista, on es veu la desgràcia per la mort de la noia i del xicot, que hi havien assassinat. Si és així, tu no saps el perquè del que va passar.
    Molt ben plantejat, Montserrat.
    Enhorabona.
    En tinc un relat nou, quan pugues ja em diràs coses.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Trist[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-11-2022

    Hi han situacions que mai sabrem el perquè succeeixen. El que sí sabem és que la part emocional del esser humà encara no es valora prou i es deixa molt aparcada. Jo tampoc sé respondre a això. Ben redactat.

    Una abraçada Montserrat.

    Rosa.



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

443 Relats

1549 Comentaris

295694 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.