No sé molt bé com començar...

Un relat de: queta

No sé molt bé com començar... és la primera vegada que escric en aquesta pàgina... i per ser sincera és la primera vegada que escric i deixo que algú ho llegeixi si vol... potser us pregunteu perquè ho faig i us diré que ho faig perquè una amiga m'ha parlat d'aquesta pàgina mentre passàvem l'estona aquest matí fent que treballaven. Aquesta tarda m'he posat a pensar de què podria escriure i no se m'acudia res així que he decidit escriure sobre el que em passes pel cap quan m'hi poses.
Ara és el moment, ja és de nit i estic sola a la meva habitació, amb la música de fons fent-me companyia, és un d'aquells moments en que et poses a pensar i t'adones de com l'has cagat, si si així de clar, de com l'has cagat. Sé que m'he equivocat moltes vegades però el que em sap més greu és haver fet mal a les persones que m'estimava i que m'estimaven. No sé si algun cop us heu sentit com jo em sento ara... intento ser feliç però no puc ser-ho, intento fer les coses bé però em surten malament, i no es que sigui pessimista o negativa simplement es així. Però potser es en aquests moments quan t'adones de les persones que realment estan amb tu i et fan costat...
M'agradaria poder parlar de què és l'amor però crec que no sóc capaç perquè mai he estat enamorada, no sé què és estimar i sentir-se estimat... crec que m'agrada un noi bé, no es que ho cregui...m'agrada! però em sembla que no n'estic enamorada... mai he aconseguit entendre què em passa amb aquest noi... espero que algun dia arribi a entendre-ho, si ho aconsegueixo ho escriure aquí per si teniu una estona i ho voleu llegir...
Ara vull agrair-te a tu, la meva amiga, que sempre hagis estat amb mi i que m'hagis aguantat tot... ja saps que vull dir amb tot... hores i hores, tardes i tardes, matins i matins parlant d'ell de com m'ha mirat, del que m'ha dit... aquest matí precisament ha estat així... GRÀCIES! De veritat GRÀCIES, aquest primer escrit tel dedico a tu per fer-me costat i per animar-me a escriure aquí!


queta

Digue'm què busques i et diré que pots trobar
Digue'm qui creus que ets i et diré allò que seràs
Digue'm què somies i et diré què és el que vols
Digue'm què tens i sabré què és el que et falta
Digue'm què estimes i et veuré el color de l'ànima
Digue'm què esperes i et diré allò que perdràs
Digue'm què ofereixes i et diré el que mai tindràs
Digue'm què reses, vull conèixer els teus dimonis
Digue'm què plores i sabré la teva vida
Digue'm què mires i et diré allà on tens el cor



Jordi Sierra i Fabra, Ràbia

Comentaris

  • Anims, anims!!![Ofensiu]
    pseudo | 14-06-2005 | Valoració: 8

    Primer de tot.. tots ens equívoquem... fins i tot els que ho neguen... Tots algún cop em fet mal a algú que no ho mereixia, encara que hagi sigut sense voler...

    Però sempre hi ha motius per somriure... desde un cel blau, a una bona companya... Simplement es tracta de gaudir del que tenim, i intentar fer les coses el millor que poguem, si ens equivoquem si ho em intentat, no passa res!!!

    Anims per tot! Per sortir d'aquest petit pou en el que et trobes, i per continuar escrivint!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de queta

queta

17 Relats

54 Comentaris

28719 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
"Quan un nen diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en quedin tan poques"

I són aquestes fades i follets i bruixes... les que ens fan més persones!

No deixem de somiar!