NO SAPS DE QUÈ VA

Un relat de: MariaM
“Els moments de plaer sembla que vinguin de molt lluny”. Ho llegia ahir, en paraules d’un filòsof. Em calia una altra lectura, el text era un xic espès i volia reflexionar-hi. Encara avui, costa creure, però, és cert que hi estic pensant.
Se m’acut un munt de respostes. Tantes, com plaers, se m’és concedit de gaudir. No vull caure en el parany que, de bell antuvi, la paraula ens porta, directament a un. Tal vegada no em passi tan sols a mi. El deixo aparcat, de moment.
De fer-ho així, el plaer, em queda molt més proper. Tant que gairebé el puc tocar. En sento, en el crec, en mossegar una poma verda. En sento, en la remor, en contemplar les onades del mar. En sento, quan veig la lluentor dels estels en el firmament; aquests no els toco, però, els contemplo i tots són per a mi. Just he començat, i podria continuar durant hores. Escriure, un dels plaers més grans, i... que et llegeixin, el súmmum!
En descriuria tants de plaers, els plaers de les petites coses, que no em podria aturar. Badar, també n’és un, i és el que he estat fent fins ara en arribar del despatx.
Estic acalorada, em trauré el vestit que he dut tot el dia; estaré més còmode per posar-me a la cuina, i, ves tu, això no me’n dona cap de plaer, per petit que sigui.
La finestra oberta, la cortina blanca voleiant al vent, tot en harmonia; les kènties, el silenci. He despenjat la bata, m´he tret el que duia, i m’he repensat; abans de res, faré una dutxa ràpida. Pensat i, ja hi sóc. Un altre dels plaers que tenim a l’abast.
He deixat envair-me pel doll d’aigua calenta que rajava damunt del meu cos. El vapor m’ha encerclat, em trobava embolicada per una immensa boira. Era prou conscient del plaer que sentia tot ensabonant-me; just en començar, però, el plaer s’ha estroncat sobtadament. A la porta, i amb uns ulls com plats, allà estava el company de pis, dret i palplantat.
M’he quedat sense saber què dir. Quan esperava un “perdó”, per part d’ell, ha dit, “quin plaer”, just, alhora que ho deia jo.
Estava com hipnotitzada, però he aconseguit dir-li “Apa, surt, que acabes d’arribar i no saps de què va”.... la paraula surt ha sonat molt fluixet.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: