Cercador
No penso més que no
Un relat de: llacuna- Compartir:
Ja fa temps que el raïm va madurar, em pensava que també a mi em tocava aleshores, però potser caldrà esperar, bé, també el raïm continua el seu periple i tornarà a passar pel cicle de maduració, llavors si ell ho fa per què no puc fer-ho jo?
La resposta és tant senzilla que potser sembla prepotent, perquè jo em desgasto, bé, també les plantes ho fan, dóna fruït deu ser molt desgastador. Així que no res, caldrà esperar estoicament que arribin temps on estiguem conformes amb què ens dóna la vida, però és veritat que això de trobar-s'hi a disgust també cansa perquè no aprens res, que al cap i a la fi és l'únic que pots gaudir d'un mal moment.
I així tancat en el cicle del pensament desgraciat només gaudeixes quan arriben les coses bones, tot i que tampoc perquè de ben segur que ja estàs pensant que allò poc pot durar. Bé, la conclusió és evident
Comentaris
-
Una reflexió interessant[Ofensiu]copernic | 11-10-2010
Comparar la creixença personal amb els ceps és bastant adeqüat però jo crec que els moments dolents donen més relleu als bons i malgrat tot, de qualsevol experiència negativa, sigui deguda a factors externs o a un mateix, se'n pot extreure un ensenyament, una conclusió que ens faci crèixer com a persones. Una abraçada! -
Bé bona reflexio[Ofensiu]jos monts | 07-10-2010
Un bon vi d'una bona anyada, al cap del tems millora s'ennobleix,
La persona en les mateixes condicions no ho se discrepo!
l´Autor
194 Relats
212 Comentaris
106789 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43