Rèquiem a Josep sunyer

Descansaves en pau.
Tancat en un rectangle inclinat d'alabastre
i custodiat per dos lleons roents,
el teu cos jeia estirat llargament,
en el darrer instant de vida.
Un últim sospir encara exhalava el teu cos
i es tornava en dolor plaent.

Els ulls clucs,
la boca oberta al món,
la mà traspassant el cor
sobre dos coixins d'argent.

Així et vaig dir adéu l'agost calent.

Avui una flama t'ha trencat el son.
Dia de Santa Llúcia.
Una espelma mal encesa,
un descuit -mala jugada del destí-
ha esmicolat els teus somnis
i t'ha fet a bocins.

* * *

El nostre Barroc fa olor a cendres.
Groc de ciri.
Negre de fons.
Incendis, fogueres...

I avui s'ha llevat una mica més mort.