Rèquiem a Josep sunyer

Un relat de: Grünewald
Descansaves en pau.
Tancat en un rectangle inclinat d'alabastre
i custodiat per dos lleons roents,
el teu cos jeia estirat llargament,
en el darrer instant de vida.
Un últim sospir encara exhalava el teu cos
i es tornava en dolor plaent.

Els ulls clucs,
la boca oberta al món,
la mà traspassant el cor
sobre dos coixins d'argent.

Així et vaig dir adéu l'agost calent.

Avui una flama t'ha trencat el son.
Dia de Santa Llúcia.
Una espelma mal encesa,
un descuit -mala jugada del destí-
ha esmicolat els teus somnis
i t'ha fet a bocins.

* * *

El nostre Barroc fa olor a cendres.
Groc de ciri.
Negre de fons.
Incendis, fogueres...

I avui s'ha llevat una mica més mort.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grünewald

Grünewald

53 Relats

117 Comentaris

56601 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nat a Barcelona, m'he inclinat per la Història de l'Art, però sempre m'hagués agradat fer filologia catalana. La poesia sempre m'ha agradat: llegir-la i practicar-la. Trobo que és un magnífic instrument per a expressar idees, conceptes, sensacions i sentiments de forma llire i expressiva. Ben mirat, la poesia és -com altres manifestacions- expressió per sobre de tot. Cal sentir-la, viure-la, respirar-la,... Poesia i vida és tot un, una unitat indestriable i totalitzadora. Així soc jo, així són els meus versos.