Tinc la veu trencada

Un relat de: Grünewald
Tinc la veu trencada.
Forçat a un perpetu silenci
que m'obliga repós
agafo el llapis de nou.
Per què serà que sempre hi torno?

Sens dubte la paraula escrita,
la paraula en lletra
és la millor companya.
Dirigeix els pensaments,
els porta a bon port.
Dóna veu a aquest túmul
aquest cantant sense to.
Li dóna ales
(i li fa caure en records).

I de nou resto davant tu,
full en blanc, fidel aliat,
on puc esquitxar
taques de vides passades
i on puc endreçar en mots
peces d'aquest puzzle,
-mirant de posar ordre-,
aquest món de caos.

I el pensament planeja
com fulla empesa pel vent
s'eleva de testes,
de boques tancades,
i posa noms i cognoms
a imatges, records, sensacions.

I ves que en aquesta estona muda,
en aquests instants buïts
no estic tant sol,
tinc en la dolça poesia
el meu racó d'amor i expressió.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grünewald

Grünewald

53 Relats

117 Comentaris

56614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nat a Barcelona, m'he inclinat per la Història de l'Art, però sempre m'hagués agradat fer filologia catalana. La poesia sempre m'ha agradat: llegir-la i practicar-la. Trobo que és un magnífic instrument per a expressar idees, conceptes, sensacions i sentiments de forma llire i expressiva. Ben mirat, la poesia és -com altres manifestacions- expressió per sobre de tot. Cal sentir-la, viure-la, respirar-la,... Poesia i vida és tot un, una unitat indestriable i totalitzadora. Així soc jo, així són els meus versos.