(In)comunicats

Un relat de: Grünewald
Perduts entre emoticons,
joiosos pels mega-píxels,
caminant cap cots i terrosos,
així tasteu el vostre feliç verí.
Obnuvilats del món que us envolta,
Creieu que esteu comunicats.
Teniu Whatsapp, Instagram i Twitter.
Heu passat del coltà al grafé,
mes no sabeu mirar als ulls sense una pantalla al davant.
Penjats i pendents de mil dispositius,
no calibreu la distància d’un pas,
la tonada d’un escarafall,
la vida real, de l’absurd irreal.
Rieu de la simplesa per fugir del present.
Heu desaprès el sentit de l’espera, la paciència,
tot és per vosaltres distracció, immediatesa fugaç.
I mentre jugueu a alinear dolços,
mentre manteniu converses estèrils,
mentre us ailleu a escoltar músiques solitàries,
la vida s’esmuny entre les mans,
com la sorra s’escola en la mar,
la fulla es precipita en el sol,
o l’ocell cau sense aixecar mai més el vol.
Seguiu, seguiu per aquest viarany,
a veure si així sou més feliços.
Jo ja fa anys que estic desconnectat d’aquest món.

Comentaris

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grünewald

Grünewald

53 Relats

117 Comentaris

56614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nat a Barcelona, m'he inclinat per la Història de l'Art, però sempre m'hagués agradat fer filologia catalana. La poesia sempre m'ha agradat: llegir-la i practicar-la. Trobo que és un magnífic instrument per a expressar idees, conceptes, sensacions i sentiments de forma llire i expressiva. Ben mirat, la poesia és -com altres manifestacions- expressió per sobre de tot. Cal sentir-la, viure-la, respirar-la,... Poesia i vida és tot un, una unitat indestriable i totalitzadora. Així soc jo, així són els meus versos.