Vida nova

Un relat de: Grünewald

He desfet l'encanteri.
Asedegat, he tornat voramar,
he caminat per la sorra,
he mirat el passat
m'he banyat al mar...

Aquesta aigua que compartirem plegats
aquesta platja, testimoni callat
ha trencat el silenci
nostre misteri tancat.
Avui respiro amb llibertat.

Per sempre has marxat.
Potser et torni a veure
- allà on el destí ens vulgui portar-
però ja res tornarà a ser com abans.
Els dos hem canviat
tot just hem encetat un nou caminar.

Això sí, res podrà esborrar
el meu amor primer,
el meu anhel frustrat,
el meu record salat;
l'encanteri s'ha acabat.

Comentaris

  • Transmet serenor[Ofensiu]
    Naiade | 02-12-2007 | Valoració: 10

    Feia dies que no passava per la teva web i m'ha sorprès molt positivament aquest poema senzill i planer en que descrius amb gran maduresa i sentit comú les sensacions viscudes i guardades al bagul dels records d'un amor ja acabat, sense cap rancúnia, cap retret.
    Només esperant que el futur et sorprengui amb un nou camí.
    Bona sort

    Una abraçada

  • l'encanteri s'ha acabat[Ofensiu]
    perunforat | 16-09-2007

    "vida nova" quina sort els que podem dir que la podem viure i reviure, hi han moltes maneres de ser feliç i això ho he anat aprenent amb la meva vida nova. Plena de moment bons i records que a vegades esbufeguen l'ànima.
    Un poema que he escollit pel títol, justament esperava cercar els mots que he trobat!
    I els records que siguin com les onades, que retornin al migjorn, fredes, boniques, llunyanes...preses de temps viscuts sense cadenes...
    Ara sí, doncs, a seguir caminant per seguir vivint els encanteris!
    Estar encantat és fantàstic!
    Arreveure!

  • Bell i descriptiu...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-09-2007 | Valoració: 10

    poema que encisa per la serenor que transmet i per aquesta pau que has sabut descriure i que enfila, com dius en el titol, una vida nova on les vivències ja formen part del passat. Hi queda el record però les ferides han cicatritzat. O al menys, aixó és el que m'ha arribat a mi, llegint-te.
    Una abraçada

  • Arbequina | 12-09-2007

    M'ha agradat el poema, sobretot el concepte general que transmets i lo bé que s'adiu el títol i... ara que hi penso, el poema desprèn una bellesa calmada a cada vers.
    Res, que m'ha agradat.

    Una abraçada de l'Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grünewald

Grünewald

53 Relats

117 Comentaris

56599 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nat a Barcelona, m'he inclinat per la Història de l'Art, però sempre m'hagués agradat fer filologia catalana. La poesia sempre m'ha agradat: llegir-la i practicar-la. Trobo que és un magnífic instrument per a expressar idees, conceptes, sensacions i sentiments de forma llire i expressiva. Ben mirat, la poesia és -com altres manifestacions- expressió per sobre de tot. Cal sentir-la, viure-la, respirar-la,... Poesia i vida és tot un, una unitat indestriable i totalitzadora. Així soc jo, així són els meus versos.