Bocins de tu

Amor, no trobo sentit a les paraules.
Aquestes se'm fan curtes per definir-te.
Sé bé del que parlo, no ho dubtis.
És sentir-te a prop, arran, ben a tocar
i desfer-se el món al meu voltant.
Un a un els teus trets peculiars
esdevenen cimeres on poder somniar.
Fantasejo i em perdo pensant en tu.
Les teves perles lluents,
els diamants fràgils, quasi transparents
i els teus llavis roents...
La teva boca em sap a mel,
elixir d'amor al meu pensament.
La teva olor secreta omple el meu cor sincer
i em fa volar, oblidar els torments.
Una estona plegats em porta vent de serè,
bo i prudent segueixo savis consells
i sé que no m'erro quan interpreto
els teus desigs, els teus manaments.
Et veig, et respiro, t'anhelo, t'estimo
i tot és poc quan no estic amb tu.
Em sento buit, perdut
i em pregunto com he sobreviscut
tots aquests anys sense tu.
Ets la Llum de les meves esperes,
ets el cant que resona a les carenes,
ets l'aigua que rega les terres.
Tot és Tu i Tu ets Tot.
No hi ha fronteres, no hi ha barreres.
Vull beure de la teva font d'Amor,
vull submergir els amargs plors,
vull sentir el teu batec prop del meu cor,
vull ser el teu còmplice, Amor.
Fes-me teu, dedica'm un racó del món.