no m'amaguis

està molt bé aquest poema, m'ha agradat, m'ha fet pensar. És raru i senzill! Molt bé

i molt tendre. Si has de plorar, plora. És un molt bon consell.
Un petò!! I espero poder-te gaudir més que uns escassos instants...

Punyent i directe. Ben directe.

Una reflexió poètica d'una situació ben quotidiana.

El meu apaludiment.

LLIBRE

l'amor bleda i desesperat també forma part de la vida i també és necessari, ensenya a viure.

Si, si, m'encanta aquesta manera que tens de fer les preguntes. Ets més profund (o profunda?) del que sembla a primera vista.
M'agrada que els teus poemes parlen de coses importants però sense blederies. Que m'he venut jo per un parell de caricies! Que ens venem tots cada dia!
És hora que fem poesia lluminosa, i tirem fora la foscor del amor bleda i desesperat!
Una abraçada!

instants, gràcies pel teu comentari. respecte del meu escrit voldria dir-te que, aparentment, tens raó, sembla ple de queixes, però no, és només una constatació que els nostres sentiments poden entrar en contradicció amb el que ens rodeja, fins i tot amb el nostre jo més profund com sembla que passa en EL TEU relat.

En el teu relat sembla que amonestis (o t'amonestes ) respecte d'uns sentiments MOLT forts que et condueixen vers algú del que saps, o tems, rebre menyspreu.

Diria, ( potser m'equivoco, no ho sé ) que tu també, com jo, expresses perplexitat davant una situació que et posa entre l'espasa i la paret. És a dir que et limita, que "et tanca" dins una gàbia invisible de la qual vols fugir. En fi, en tot cas m'agrada MOLT haver-te conegut una miqueta. Endavant instants!!