NINA TRENCADA

emocional. Un ritme atraient, versos curts, clars, amb imar¡tges bellament expressives. Què dir, quan brota d'una experiència i d'una sapiència vital?

ple de sensibilitat i dolça cadència...poca cosa més puc dir que no t'hagin dit els que m'han precedit. Això sí, et felicito per no deixar que els ploms seguissin fossos. Sempre, sempre, hi ha una espurna d'esperança, i sobre tot, aquesta esperança ve de la ma que algú (proper) ens tendeix i ens ajuda a obrir els ulls. Toques la fibra perque demostres una vitalitat sense fi, i això sempre és el positivisme que motoritza la vida.
Ostres! i volia ser breu! Rep una abraçada i gràcies.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

ojalà totes les nines trencades corressin la mateixa sort..

un dels millors relats que he llegit mai

petons i endavant!

Ja l'havia llegit i creia haver-lo entès perfectament. Tenia els meus dubtes, però.

Et felicito per aquest meravellós poema, trist i encoratjador alhora.

Intentaré fer cas a la teva recomanació de la introducció: "passeu per un altre carrer i eviteu caure en el pou negre".

Núria Gausachs i Cucala

sóc quasi nou, perquè fa molt poc temps que torno a escriure però vaig començar fa molt. Aquest poema és trist, molt trist, m'ha fet pena la nina. En fi, Bon nadal

Brisa d'or

Que unes mans amorose o sàvies, aconsegueixen reparar.

Com sempre, sigui per riure o bé per pensar, o bé per sentir el cor encongit... sempre és un plaer llegir-te.

Fins aviat

La meva manca de sensibilitat per a la poesia, m'havia fet passar per alt aquest poema.
Sóc "durillo" però no puc deixar d'aportar el meu granet de sorra i... recolzament.
Gràcies per la teva fotalesa, i, pel dinamisme que transmets.
Petonets!
- Joan -

per la teva confidència, Aurora. En llegir un poema, mai no podem saber quin percentatge de realitat envolta.
El que és important, és que tu ja ho has superat i ara pots recordar-ho amb serenor.
Una molt, molt ... forta abraçada i un petonet a la galta.
Pilar

Pel teu relat, tan cru i metafòric. Bell i preciós.

Pel teu comentari de descobriment. Un plaer llegir-te, Aurora.

d.

I de passada donar-te les gracies per la meravellosa manera d'escriure i fer-nos disfrutar a tots

Felicitats Aurora Marco Arbonés!

Petons que rima amb meravellons! ma o meno...

Però em sumo als comentaris dels nostres amics: Nina reparada!

Ninona, tu sí que desprens talent, i això s'agraeix.

Una forta abraçada, i les meves millors intencions per aquestes festes que s'acosten.

que després dels atacs d'alguns pòtols segueixes amb molt d'ànims i això m'agrada, ningú s'ha de rendir als peus d'algú a qui no coneix. Veig que escrius molt bé i sovint escrius de nines, va bé recordar la infantessa, jo encara la tinc recent. Gràcies.

Salut i records!
ullsblaus1

El teu poema deixa a qualsevol sense paraules!

Descrius una experiència infernal, en veritat, transmetent amb poques paraules molt ben triades i combinades una sensació angoixant de dependència, d'indefensió...
Es llegeixen els teus versos amb el cor encongit i el dolor assegut al costat: només al final ens permeten un respir i un goig que batega com un ocell espantat.
La nina reparada demostra saber viure amb cicatrius a l'ànima.
D'això es diu lirisme... enhorabona!

T'agraeixo molt sincerament que hagis decidit compartir aquest escrit, que m'ha impressionat i commogut!

També m'alegra molt que la presentació fos un somni... dels bons! M'he imaginat l'escena que em vas descriure i m'ha emocionat tot allò que una manifestació tal d'afecte suposa: felicitats!

T'envio una abraçada amb identitat pròpia,
Unaquimera

És ben cert que la poesia és un estat del cos i de la ment, i fins que trobes l'equilibri, no veus el seu significat a les coses, i a mi m'ha calgut rellegir-te avui per trobar l'equilibri. He llegit alguns cops aquest escrit, i fins avui no l'he vist clar i diàfan, potser un altre dia no ho veuré tan clar com avui. Aprofitaré per felicitar-te aquest poema tan ben travat i que ens dóna un cop d'esperança. No voler deixar de veure que tenim a l'abast una mà oberta, la cosa és mirar en la direcció adequada i trobar-la. Però tampoc hem de deixar que es cansi d'esperar la teva mà.

Una abraçada Aurora, miraré de seguir el teu exemple.

Ferran

Anava a dir una ximpleria, que si m'ha agradat més la forma magnífica i rodona del poema que avança amb un rigor que recorda les cròniques versificades que en devien fer trobadors d'altre temps de les èpiques gestes dels herois populars, o el contingut d'altíssima emotivitat de la lírica no menys heroica que atrapa el sentit de les petites gestes quotidianes que fan recuperar els fils trencats de les vides ferides.
I és una ximpleria, perquè el poema cala preciament perquè avança amb perfecció en la imperfecció de la nostra adolorida vida, però rescata al final del trajecte la grandesa i la màgia de la possibilitat de guarir-se i retrobar-se.
Una abraçada,
franz

que vaig llegir un relat teu, el meu pensament va ser : què bé escriu aquesta noia, arribarà lluny! I no m'he equivocat. Et mereixes, amb escreix, el lloc a on ets. No et comento tot el que penges a RC perquè ets molt prolífica i m'hauria de passar massa estona al ordinador però et llegeixo sempre.
Aquesta "Nina trencada" m'ha deixat un nus a la gola. Comprenc tan bé els seus sentiments!
Una forta abraçada, Aurora i no deixis mai d'escriure.
Nonna_Carme

com la que descrius en el poema, crec que el més important és poder comptar amb aquelles mans pacients i amoroses que a poc a poc, tal com descrius, ajuden a reconstruir la nina mig trencada. A vegades, en situacions així és quan verdaderament ens adonem del que ens estimen.
Per sort per nosaltres, el que jo veig ara és una nina ben sencera i amb unes grans dots de poetessa.
Una abraçada, Aurora

quantes coses ens dius en aquest vers. Conté
tota la teva saviesa, el teu seny, la teva constància...
No ens deixem trencar la nina, Aurora, és la nostra joia.

Molts petonets

...els fils d'un trencament, els estires un a un per mostrar-nos l'altra banda del mirall dels sans. I després, les mans que fan els nusos ens permeten el retorn. Benvingut retorn!

Una abraçada Aurora, molt bon poema, punyent, serè i agraït.

M'ha agradat molt. És profund i molt ben aconseguit.

Felicitats!

He anat llegint el poema en veu alta, bé, a mitja veu, sense deixar als veïns garrativats... Un poema profund, colpidor, nascut a la teva ment i sensibilitat i no sé si bressolat a la realitat...

Salutacions.
onatge

...que s'hagin tornat a empalmar els fils. Quina sort!

Aquest poema arriva molt endins...

Ets l'Aurora! Qui pot amb tu?

petons