NI OBLIT NI PERDÓ

En el món real, no tot es pot oblidar ni deixar pasar, ni tot som qui per perdonar o no. Pensem, per exemple, el l'Holocaust.

Comparteixo plenament, Rosa, el gran valor de PERDONAR. A vegades costa però cal i cal i cal.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre LLUMINOSITAT i t'animo a perdonar i retrobar un Nadal engrescador i vital.
Ben cordialment,

Bona vesprada, Rosa: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "Que gran dilema". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Un relat curt però ple de saviesa. sens dubte tots hauríem de prendre nota, no és fàcil però cal reflexionar-hi, pel nostre propi benestar i pels altres. molt encertat

Tens rao perdonar rs un art i estic d’ acord a vegades es alliberament . Però a vegades el que cal perdonar fa molt mal i encara que per donis resta dins teu . Mercès per llegir

Quan parlo del perdò, em refereixo que perdonar és pel bé, el descans i l'amor a un mateix. ( L'amor propi) no pel bé de l'altre. L 'oblit no és el fet d'oblidar totalment el que ha passat, que no es pot, ni convé, sinó no agreujar-ho i pensar-hi constanment. No és fàcil, però es pot aconseguir.

Espero haver ajudat amb aquesta explicació, el que he intentat transmetre, potser no ho he sabut fer prou bé.

. i sovint l'oblit d'un greuge és un signe d'impotència i debilitat.
L'amor no ho és tot, ni de bon tros.

No tothom sap perdonar (independentment que es vulgui o no)
Per pensar-hi.

Salutacions

Marina

Un poema digne, per a pensar i reflexionar. Com ho expresses amb paraules justes, està molt bé. Oblidar i perdonar és un tan difícil per a tots. La recompensa la tindríem si perdonem.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

No sé, em sembla més fàcil perdonar que oblidar (no recordar)
Un bon relat/poema/reflexió.
Amb total cordialitat