Cercador
Nert
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Nert és un ésser (a voltes inert) que fa vida en els vagons d'un tren de xocolata en un país tan fred que la seguretat que no es desfaci supera qualsevol probabilitat. Nert, per exemple, pot tenir ulls de roba quan és la cortina amb motius d'espirals -fetes de caramel- que la fresca aireja alegrement mentre el trenet naïf va fent piiiip piiiip piiiip piiiiip.
Nert pot passar -i no se sap com, no volguem tantes explicacions- a ser un simple cendrer. Si els nens no fumen! Sí que ho fan: la pipa de la pau, feta de cotó de sucre de color clavell de bosc maresmenc. En surt una fumera blava com si un ull de vellut perdés l'efecte del cop. Les cendres són espurnes dolces que s'apilen com si res i qui vol pot llepar-se'n els dits.
Nert a vegades esdevé revisor que no revisa res que no sigui la manca de somriures o de contes a les motxilles i confisca deures i esquemes i agendes massa organitzades i demana imaginació i que s'inventin contes tan absurds com que els diners fan la felicitat.
Nert pot convertir-se en rodes, cervells marejats encetats pel frec etern contra la via, la vida. També toca.
Nert es torna alè invisible i surt fins el sostre dels vagons i s'enrigola agafant-se a la catenària, línea infinita, joganerament.
Uf, si comença a fer escalforeta! La xocolata quedarà desfeta. I el nen de nou anys voldrà sucar-hi pa de pessic de Can Bocins. I la seva mare li dirà: 'D'acord, ja toca berenar'. I el nen afegirà: 'I demà tornaràs a girar-li el nom, al meu tren de joguina i m'explicaràs una altra història, mare?'.
Es crea un silenci de complicitat.
Nert pot passar -i no se sap com, no volguem tantes explicacions- a ser un simple cendrer. Si els nens no fumen! Sí que ho fan: la pipa de la pau, feta de cotó de sucre de color clavell de bosc maresmenc. En surt una fumera blava com si un ull de vellut perdés l'efecte del cop. Les cendres són espurnes dolces que s'apilen com si res i qui vol pot llepar-se'n els dits.
Nert a vegades esdevé revisor que no revisa res que no sigui la manca de somriures o de contes a les motxilles i confisca deures i esquemes i agendes massa organitzades i demana imaginació i que s'inventin contes tan absurds com que els diners fan la felicitat.
Nert pot convertir-se en rodes, cervells marejats encetats pel frec etern contra la via, la vida. També toca.
Nert es torna alè invisible i surt fins el sostre dels vagons i s'enrigola agafant-se a la catenària, línea infinita, joganerament.
Uf, si comença a fer escalforeta! La xocolata quedarà desfeta. I el nen de nou anys voldrà sucar-hi pa de pessic de Can Bocins. I la seva mare li dirà: 'D'acord, ja toca berenar'. I el nen afegirà: 'I demà tornaràs a girar-li el nom, al meu tren de joguina i m'explicaràs una altra història, mare?'.
Es crea un silenci de complicitat.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
439937 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com