Naturalesa

Un relat de: Bonhomia

Amb les ungles ben esmolades, l'odi ha partit per matar. No l'espera ningú, no el coneix ningú. La innocència del món humà es desentén del mal. Però aquest apareix per sorpresa. És l'odi, al qual li cau la baba. I quant patiment duu a aquest país! Vol que ens coneguem a fons. I sabem que si no volem morir de fred, ens haurem de matar els uns als altres. O sigui, conèixer això, l'odi humà, que prové dels desenganys més terribles d'una vida que en aparença és saludable. Cada dia toca a uns quants. És com si un déu fes un sorteig. Però què passa?... El monstre de la veritat! La bèstia més repugnant i salvatge ha arribat!
És conegut pels més savis que abans del Big Bang això ja existia. I que, segons diuen, ho duem tots tatuat a les entranyes. Que en realitat espantem. I que el monstre som nosaltres. És evident que, anem on anem, ens hem equivocat, potser per naturalesa... perque ella pot amb nosaltres! És cert que pot acabar amb nosaltres! És més desperta i més llesta! Però si la naturalesa també és un monstre, llavors estem perduts. Potser si...

Comentaris

  • déu n'hi do[Ofensiu]
    ANEROL | 19-06-2007 | Valoració: 9

    hi ha tema per estona. La natura és cruel, perquè nosaltres sóm natura, però l'odi és humà. És l'odi el provocador de tant de mal?

  • Sorteig de vida[Ofensiu]
    Naiade | 05-06-2007 | Valoració: 10


    No sé si l'entès ben be, m'imagino que vols reflectir la duresa de la natura, de la que tots en som portadors. Som depredadors per naturalesa, com tots els animals, encara que del home en diguem animal racional, no sempre o poques vegades actuen racionalment, una pena. Les forces de la natura poden amb tot i aquest si que és un monstre incontrolable. Molt bo lo del Big Bang.

    Una abraçada em una mica de por

    Naiade


Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.