Mort d'un bisbe (auxiliar): un tal Carrera

Al veure el teu post al fòrum he entrar a llegir el relat i he pogut comprovar un cop més, amb una mica de pena, com a Rc hi ha molta gent que no sap mantenir una discussió civilitzada .

He de dir-te que coincideixo gairebé totalment amb el que exposes al teu escrit. Les religions , no solament la cristiana, tenen moltes, masses, coses de les que avergonyir-se.
Un estat laic seria un ideal altament desitjable.
I no vull dir que tots els capellans siguin mala gent pel sol fet de ser capellans, però si que això els posa a l'altre banda de la línia , ja que se suposa que, "traguen" amb la doctrina de l'església. Doctrina que en el passat i en el present ha estat i és, segons la meva opinió, altament reprovable ( per dir-ho suaument ) i , paradoxalment, molt poc cristiana ( segons l'idea que, portes enfora, volen vendre del cristianisme ) .

Ll.

Tots els intolerants s'omplen la boca amb la paraula respecte, i no triguen gens en ofendre's. (islam i catolicisme principalment) Demanen el respecte que ells no tenen per homosexuals, avortistes, feministes, etc.

M'he anat llegint, poc a poc, el debat que ha generat el teu escrit.
És clar que ha generat debat un escrit tan mal escrit.
-Un escrit de destil·la mala baba, com deia algú.
-Un escrit que barreja les coses sense to ni so.
-Un escrit d'un menjacapellans que no sap estar a l'altura de una bona educació mitjana.
-Un escrit que denota falta de formació en tots sentits. Algú que ha sentit tocar campanes i no sap on.
-Una persona que té una visió tan esbiaixada de l' església no pot ser equànim. No sap de que parla. I quan no se sap de què es parla val més callar.
-Podria anar seguint.... Però em sembla que no m'entendràs i, per tant, no val la pena perdre més temps.

però nois, és que els creients ens ho poseu difícil, això de callar.

Si interpreto bé el text, tot i també puc estar equivocada, no és el fet que algú vagi a un acte litúrgic allò que critica en lluisba.
Això no és cap problema. Cadascú "privadament" pot fer el que vulgui.
El que es critica aquí és que un representant del govern, hi vagi, no com a caràcter privat, sinò en caràcter "OFICIAL". A veure, estem o no estem en un estat laic? Si?
Llavors aquesta representació "oficial", sobra. I a més, venint d'un govern d'esquerres, sobra encara més.

Quan es mori l'imam de la mesquita X també hi anirà? I el monjo budista del garraf? Hi anirà? Em sembla que no, que no hi anirà. Aquí hi ha el veritable problema: no es deslliga encara el poder públic de l'església. I això, al segle XXI.

Hi ha mil simptomes que no demostren. Per exemple les vostres reaccions airades, tot i que intenteu disfressar-les atacant l'autor del dret i de l'inrevés. Però a la societat n'hi ha molts signes i reaccions que ens diuen que queda molt de camí a recórrer encara. Ara em ve al cap les reaccions arran d'aquesta assignatura de "ciutadania". Però això és tema per un altre relat...

Sincerament començo a cansar-me dels vostres atacs perquè són feixucs i no aporten gran cosa sino avocar les vostres pròpies frustracions en l'autor, simplement perquè les seves idees no són com les vostres.

Jo ja t'he dit el que penso d'aquest tic teu de tallar caps, i no ho tornaré a repetir. Però el fet és que Catalunya és com és, i seria tan injust que fos per la força com tu voldries que fos, com que fos per la força com els integristes religiosos voldrien que fos.
Crec que hauries d'acceptar la pluralitat, i respectar les processons, les misses i tot allò que no et pugui agradar, però que agrada a d'altres. La qüestió és que si algú s'avergonyeix o es molesta o s'enfada quan algú altra va a missa o resa o participa en una processó, és que té un problema, una fòbia.
La solució és que cadascú faci el que vulgui, respectant els altres, però tu això no ho acabes d'entendre, i caus de quatre grapes en el mateix error en què ha caigut l'església al llarg dels segles: l'integrisme. El teu integrisme és anticlerical, però és integrisme dur.
En Mossèn Ballarín no és ni ha estat integrista; i encara molt menys mala persona. Referent a ell, comparteixo plenament les paraules de Darkman.

No sé, lluisba, jo havia llegit coses de tu que em xoquen i em resulten incoherents amb aquesta mena d'obsessió de no tolerar una manera de pensar diferent a la teva. Penso, sense ànim d'ofendre, que arrosegues algun trauma.

La fe dels Ioda em sembla més íntegre i èticament Sembla que, en laperpespectiva històrica, casuperior a la dels que creuen en l'home esprimatxat que agonitza en una creu. Els budistes es queden espaterrats quan s'adonen que la imatge simbòlica cristiana és un poltre de tortura i de mort.
És el seu problema.
Sobta que també siguin tan agressius com es pot veure aquí. Imagino que. com totes les minories, se senten amenaçats i responen a mossegades, com els gossos. No hi puc fer res.
La llista de les creences i les fes humanes és àmplia, i sobta molt veure que una cosa tan lamentable com el cristianisme tingui la predicació que té. Sort que ells mateixos, afecionats a la flagel·lació (autoflagel·lació) s'encarreguen de caricaturitzar-se en textos com els que em regalen.
Sembla que, en la perspectiva històrica, cap altra religió no supera en maldat la crisitiana: ni els nazis no van exterminar tanta gent en nom d'una idea. Però som covards encara i no els diem les coses clares. El mal que ha fet jesucrist a la humanitat encara està per dir i per quantificar, però és enorme.
Practico una fe innocent i propera a la mística: no té noms ni déus, ni capellanots ni ratzingers. Celebro els àtoms i les molècules. Celebro la vida, les postes de sol.
Lamento que algú adori un cadàver crucificat. Però en darrera instància, la vida és ua responsabilitat personal: si algú vol gastar-la adorant la mort, que ho faci. I que em deixi en pau.
El mal dels cristians és que ens emprenyen constanment. I molt més greu encara: que demanen subvencions. Diners públics, NO. No i no.
I mira, si l'AVE ensorra la Sagrada Família (!!!) nom al·lucinant, a mi no em sabrà greu, Hi podem fer un parc dedicat a les formes alternatives de conviure. Que possiblement ja són superiors quantitativament a les sagrades famílies, oi?

M'has fet riure, i ja m'està bé, enmig de tantes paraules dures.

Tot i que no estic d'acord que sigui una nova rel¡gió. Diguem que jo la interpreto més aviat com una metàfora de la religió catòlica:
el cantó fosc, el mal, l'infern.
la força, el bé, el cel.

Mai se m'ha passat pel cap fer l'exercici exhaustiu d'un paral·lelisme entre "aquesta nova religió" i el catolicisme. Podria ser una idea, fer-la, la comparació, i potser seria interessant també afegir-ne d'altres, de religions, perquè moltes tenen coses comunes...

Et porto un missatge de la religió d'Star Wars (espero que ningú faci broma d'una Institució amb milions de creients):

"L'odi porta al cantó fosc"

Aquest és el meu missatge. Si algun dia et dóna per revisar les nostres escriptures (com que es tracta d'una religió moderna, estan en DVD), veuràs que al final de la Trilogia Clàssica (no crec en les noves escriptures) en Luke venç el cantó fosc i amb la seva fe aconsegueix la conversió del seu pare.

Fixa't també en en la resta de la història: la causa major et porta a assumir qualsevol acció (hi ha grans explosions, assassinats, traïcions, mentides,...) però aquestes accions no han de ser guiades per l'odi.

L'odi sempre afavoreix al cantó fosc.

Però de vegades és quasi necessari. Com la masturbació, potser només serveix per a realaxar-se i anar a dormir en pau amb un mateix (penso que possiblement el Déu pietós també deu condemnar la masturbació, oi?).
El meu text, en efecte (Msalles dixit) pretenia crear un debat. però un debat sa i divertit. No m'evangelitzaràs, ni jo et convenceré que de res. Qui hi perd? Segurament ningú.
De tota manera, a vegades hi ha respostes excesives. He viscut una educació laica, he dut una vida laica i predico la laïcitat a la feina com a forma de convivència, de democràcia. Punt final. Em molesta que una part dels diners públics es destinin a una confessió. Alguns escriuen dient que els moleesta tenir una mesquita prop de casa. A mi em molesta tenir-hi temples catòlics. Però callo. La meva laïcitat és privada.
Si ara no callo, però, només és per dir que la darrera resposta de Faithfull (i perquè en anglès? per dissimular? per fer-ho més important?) té un gran valor des de la perspectiva de l'antropologia i de la psicologia social.
Serveix per comprendre alguns patrons de conducta social del nostre país. I per entendre, per exemple, perquè el 1909 i el 1936 es van haver de socarrimar unes quantes esglésies.
Aquí hi ha alguna cosa que no ha quedat neta. No pas quan hi ha aquest to agressiu, aquesta veritat revelada que ens fa superiors. Aquesta pietat.
Rousseau ja es va adonar que un catòlic no podia ser caritatiu ni pietós. I Carl Popper distingeix entre debats útils i debats estèrils, i situa els debat religiós entre el segons: si algú arriba a un diàleg afirmant que posseeix una veritat última, ja se'n pot tornar a casa: no ens aporta res. El coneixement es discuteix i es comparteix.
Una altra cosa és que hom, a casa, s'agenolli davant d'un individu agonitzant en una creu, Jo, de moment, seguiré agenollanat-me preferentment, davant d'un cony.
Em sembla que comprenc millor així el sentit de la vida, combrego millor amb la meva naturalesa i entenc millor el meu paper en aquest món.
I no demano pietat. I ja sé que no s'han de donar consells, però mira, te'l donaré: prova-ho. Et sentiràs molt millor.

Faithful, procuro ser respectuosa amb aquells qui com tu difereixen de les meves idees.
Però haig de reconèixer que amb la teva radicalitat se'm fa dificil mantenir les formes. En el tema religiós he procurat sempre fer allò de "viure i deixa viure". Però tu no pots fer el mateix (i ja sé que em replicaràs que sí que respectes les meves ideees, però no, no ho fas).

Les posicions són irreconciliables, ho sé. Perquè la teva forma de viure la "FE" no pot comprendre que algú pugui viure'n sense i intentes evangelitzar tothom. I, és clar, no pots comprendre que no ens cal ser evangelitzats, que aquells que no creiem en déu hem triat un camí diferent de forma conscient i plena.

Estem en diferents dimensions. I la teva visió no et permet respectar-nos prou per no intentar convèncer-nos.

Sincerament, no em cal la teva pietat. I sé que sentiràs llàstima per mi "pobra pecadora", per ser segons tu tan cega. Però no em cal la teva llàstima.

En lluisba posava a la introducció del seu text que el posava per animar la polèmica i el debat. I ho aconsegueix plenament.
O no?

L'altre dia llegia una entrevista al Paul Auster, i ell deia que als estats units no hi ha diàleg, que no pots intentar fer entendre la teva posició a algú que creu amb fe cega en el creacionisme. L'Auster no nega ni defensa aquesta teoria, o creu una llegenda, com a bon narrador que és ell, així ho entén. De fet, li fa ràbia el tancament de ment de la gent, en general, i la polèmica gratuïta.
Si t'he de valorar per l'escrit periodístic, no et puc posar un deu (en minúscula i sense accent, el deu), perquè considero que els comentaris periodístics han de ser de caràcter rigorós, o acabes per ser un losantos qualsevol, no ho dic de tu, que consti, no vull ser mal interpretat, sàpigues que respecto la teva posició i admiro alguns dels teus escrits i fins i tot m'agraden els relats del Lars, tot i que a l'últim (el de la Lola) no li veig el suc. No em considero radical de cap cantó i miro de ser equànime, però quan ataquen a algú que aprecio, em fa mal personalment si sé que no s'ho mereix, i aquest era el cas del mossèn Ballarin.

Apa Lluisba, salut un altre cop!

Ferran d'Armengol

Si no vaig errat, mossèn Ballarin, Josep Maria Ballarin, ara té 89 anyets, i si fa alguna missa i en llatí d'esquenes a la parròquia, seran coses de senectut, tots ens farem grans amb una mica de sort, i arribats a eixa edat, m'agradaria veure't a tu.
Permet-me que me'n rigui obertament del teu atac contra un home fort, però malalt, li falta un pulmó de fa molts anys -des que era jove,- per això va anar de rector a Queralt, per coses de salut, en un altre moment t'explicaria més coses d'ell, però aquest "catòlic - nacionalista" com tu l'anomenes, ha fet més pels treballadors i gent d'esquerres, que tots els del govern tripartit d'ara, però no passis ànsia, ell mai ho reconeixerà, ni t'ho rebatrà. És d'allò més fàcil atacar a una persona que passa de defensar-se, d'una persona que creu que ja ha viscut prou, però que no desaprofita el regal, un regal que ell creu que li ve de Déu, jo no li discutiré tampoc. Pots tenir alguna cosa contra un home gran, que ja va de tornada de tot, fins i tot de tu mateix.
Però el que no crec que sàpigues, perquè dubto que el coneguis, és que ell té un gran sentit de l'humor i cap pèl a la llengua, i et faria ballar la timbala amb les seves converses, on t'aixecaria la camisa cada cinc minuts... però ara crec que ja no juga a això, segur que n'està cansat. Havia lluitat molt per la gent dèbil, per gent que fins i tot li ha girat l'esquena, ara ja no està de moda ser amic d'un capellà fora del corrent, com ell ho va ser en altres anys, enfrontat al mateix bisbe del seu sector, que fart de veure'l, el va treure de Queralt. Si passes per Queralt, parla-li al rector d'ara, demana-li pel tronxo, ja veuràs que te'n diu.
Molts joves catalans d'esquerres i ara al poder li deuen molt a ell, i amb ells va tenir converses molt llargues. De fet, el teu admirat Garcia Oliver, de ben segur que soparia amb el Ballarin, i se'n farien un fart de riure, i de ben segur que acabarien amics, perquè no conec al Garcia, però de segur que devia ser home de món, i capaç de discernir.
No puc creure que Ballarin critiqui indiscriminadament a les escoles laiques, una persona a qui he sentit criticar al mateix Déu, pels errors comesos als ulls humans. No puc recordar ara aquí les seves paraules exactes. També li he sentit dir alguna cosa fora de lloc, però ja ho fa això quan xerres amb gent i et sents atacat pels del teu cantó i també els de l'altre. No et negaré que potser n'ha fet comentaris, podria ser, però mira en quin context ho diu, i davant de qui ho diu... no has estat mai tu, enfront d'algú que vol sentir una cosa determinada, i no acabes per dir-li el que vol escoltar? Crec que ell ja porta masses anys navegant contra corrent.
És un tipus curiós, el Mossèn Ballarin, però dir-li mala persona... me'n torno a riure, no de tu, que consti, però sí, del comentari.
També et diré que no tots podem combregar (sic) amb les mateixes persones, però dir res de ningú, sense aportar proves, deixar-ho anar sense contemplacions, i sense donar opció de rèplica, això no em sembla gaire ètic.
Reconec que puguis enfadar-te amb ell, segur que és fàcil. Però prova de parlar-ne amb ell, segur que et costarà, però acabarà per rebre't, bes a Gósol, s'estarà al bar del poble abans de missa, o després, ara no ho sé.
I per acabar, saben com n'és de la broma ell, si llegís els nostres comentaris, et puc ben assegurar que se'n faria un fart de riure, per lo burros que demostrem ser-ne els dos. (Això últim ho anava a esborrar, però a la fi no ho he fet.)

Salut tinguis Lluisba.

Ferran d'Armengol


PS
Si els coneixies, no l'atacaries, i si encara l'ataquessis, és per què no el coneixes.

* Opine que la 'classe política' té por. Por individual de 'deixar la cadira'. I eixa por fa que 'combregue' amb certes formes que positivament considerem 'opostes' a les proclames del partit respectiu.
* I, acabant, el que fa poc la deia al company F. Arnau, que es queixava de la pèrdua de reivindicacions dels anys 70. Una cosa semblant a aquesta: Ll`stima que els polítics se n'hagen oblidat -i han fet oblidar al poble, a postes- aquell esperit. Tot, a base de mitges veritats.
I res més. Ja podràs endevinar que m'ha agradat l'escrit.
Salut i rebolica!

* No crec en la 'democràcia' com la panacea que tot ho cura,políticament. Més bé sóc partidari que és "un dels sistemes menys dolents". La majoria no sempre té raó. I ara, manipulada pels mijans de comunicació, pitjor.
* Estic completament d'acord en 'assenyalar' persones concretes, si 'foten' el personal.
* Reivindique el fet de 'pensar diferent' i 'anar contracorrent', a la societat on vivim.
*

Tens una visió del país que comparteixo parcialment.

En tot cas, la veig mol lúcida, i penso qeu pto tenir interes per a més persones.

Ens agradarà publicar-ho a tribuna@guimera.info

Coneixes Guimerà ?

I la pàgina www.guimera.info ?

Si en sho envies, el texzt en un arxiu annex a l'e.mail, i si tens una imatge també com annex en un 2on arxiu adjunt.

Gràcies per endavant.

tribuna@guimera.info
Antonio Mora Vergés

L'escrit de crítica que has fet, no comparteixo gaire del mateix amb tu, però aquí es tracta de criticar l'escrit, i el trobo quasibé d'un profesional que escriu en un diari, la idea d'un columnista. Només faltaría que perquè jo escric un conte d'amor em diguessin cursi, tonta, etc. Es bonic que ens llegeixin i que ho facin sobre la manera d'expresar una idea, un fet o una ficció, per això t'haig de dir que mentre et llegia em semblava que et sentia parlar... Avui això es pot fer!

Tot i que aquest bisbe Carrera era dels que havien llegit i encara recordava d'alguna manera l'època de Joan XXIII. Tu potser diries que era el "policia bo".
Sobre Ballarin, no sabia que fos integrista, més aviat el tenien apartat. Té bona fama per la part de Gòsol. Jo, però, no l'he llegit no m'agrada la retòrica eclesial.
Sobre Lleida, aquest estiu hi he tornat. L'època estiuenca es completament oposada a la que expliques de les boires que martiritzen el personal durant la tardor principalment.
Hi he tornat per a una visita més turística, vull dir - ja hi havia tornat, és clar!, abans-.
He baixat per la rambla d'Aragó amb el cotxe, he girat per l'esquerra de l'antic seminari i a qui m'he trobat parlant a la vorera? Doncs a dos capellans que havien estat un professor de literatura i l'altre monitor o responsable de la disciplina a l'internat.
Allí estaven plantats mentre jo passava amb el cotxe com si hi haguessin sigut durant quaranta anys que és el que fa que jo corria per alli, sinó més.
Eren dues persones a les que, a banda o per sobre de els creences, apreciava.
El de literatura ens deixava una estona a la setmana baixar a l biblioteca i llegir el que volguéssim; era un bon home devot d'Antonio Machado.
He intentat anar a l'antic col·legi Sant Anastasi, ara residència de la Generalitat, gestionat en aquell temps per falangistes. La Gent que hi va no sap el que allò suposo per als que hi vam entrar amb deu canyets. He volgut entrar a fer una ullada i recórrer els passadissos i he entrat tot decidit com si estigués allotjat allà.
Però, una veu imperativa : "eh! Vostè, on va?" "No es pot entrar". M'ha retornat a aquells temps. Aleshores li he dir, miri, jo quan tenia deu anys vaig viure aquí i m'agradaria poder fer-hi una volta. Però ell m'ha respòs gasivament vagi fins al fons si de cas, fins el menjador, però li he agraït l'oferta i me n'he anat: hi ha coses i llocs que semblem maleits.

llegir una argumentació clara, coherent i ben escrita.

Ja sabem d'antuvi les reaccions de faithful, perquè ens hi té ja acostumats. Són tan respectables com les de qualsevol altre, però mira, a mi em semblen que manquen del respecte que ell exigeix per a ell mateix.

Per cert, gràcies faithful per anomenar-me "noieta" al comentari que has fet a un escrit meu: m'has rejovenit una mica. Llàstima, però, que em sembli que la teva intenció -potser involuntària- fos tractar-me amb un cert desdeny, simplement perquè el que hi escric s'allunya de les teves creences...