Moments d'enyor

Que tendre és la imatge de les estrelles, de la lluna, de pensar que ell (o ella) també està al balcó pensant en tu... de pensar que també intenta omplir les hores pensant de forma malenconiosa en tots els bons moments... en fi, que m'estic anant del tema, però que m'encanta eh ;)

com he dit ja avui en algun altre relat,

IM-PRESSIONANT

com mola! però quines coses, quines frases paranoiques però súper maques.... uau! :)

mil petonassos, noia!

i mira que sou burros per haver-vos perdut, eeh?! que érem fàcils de veure, conyuuu!

annna**

Estrelles que et miren, la Lluna que et somriu, cançons que t'acompanyen i et xiuxiuegen mentre estirada en un llit massa gran per a tu enyores aquells moments compartits.

Unes belles paraules per aquestes sensacions de melancolia que ens provoca l'enyor.

[ pel que fa a la teva biografia, diria que en certa manera tothom (i totdon!) escriu per calmar-se els ànims:

" Un relat és una carta que l'autor s'escriu a sí mateix per a explicar-se coses que d'una altra manera no podria esbrinar "

La sombra del Viento

sobren les paraules no? ;) ptns!

Hola Wap@!
Merci x frme el komentari i la valoració ;)
Ondia si tens akests sentiments i scrius tan bé amb akesta edat, kuan tinguis + xperiencia de la vida i hagis madurat cm escriuràs? Oleee ole ;).
Bé doncs et convido a llegir els meus relats.
MísTik@

Gràcies a que m'has comentat he pogut arribar fins als teus relats i tots m'agraden moltissim ^^ Segueix aixi!!

Moltes gracies Irene, be jo ja et vaig comentar el que em semblava aket escrit no cal ke menrolli, sols tornarte a dir que, amb aquest relat, encara que curt, aconsegueixes crear una intensitat brutal, jaja no se si es xq va dedicat a mi o no se, pero el que esta clar es que sota cada paraula has aconseguit amagar el sentiment que volies transmetre... o com a minim, el que jo desitjava sentir... testimo irene, mai deixis descriure i de regarlar-me, a mi i a tots, moments de felicitat!! testimo!!

Moltes gracies Irene, be jo ja et vaig comentar el que em semblava aket escrit no cal ke menrolli, sols tornarte a dir que, amb aquest relat, encara que curt, aconsegueixes crear una intensitat brutal, jaja no se si es xq va dedicat a mi o no se, pero el que esta clar es que sota cada paraula has aconseguit amagar el sentiment que volies transmetre... o com a minim, el que jo desitjava sentir... testimo irene, mai deixis descriure i de regarlar-me, a mi i a tots, moments de felicitat!! testimo!!

És geniaaaaal!
UAAAAAAAAAAAAAA! m'ha encantat! molt molt molt... de veritat ehhh!!!
Que maco.. i a més basat en fets reals.. jeje.. makissimmmmm en serio! Moltes felixitats, has sabut escriure, o descriure o com li vulguis dir una imatge preciosa, un temps de d'enyor ple de tendresa !