nòmada en solitari

Hola Gemma GG.

Vaig llegir, fa temps i no sé pas on, que la solitud és com un fruit que amb el pas del temps pot arribar a adquirir un grau de dolçor fins i tot misteriós. En aquest sentit, les 7 al·legories de "Nòmada en solitari" descriuen, amb delicadesa i ponderació, les excel·lències (sovint idealitzades) d'aquest estadi de solitud conscient, lluny de les presses i ple de certeses. És per això que val la pena assaborir-ne el versos, a poc a poc, com si ens immergíssim en un desert, vestits amb la maduresa del nòmada que no deixa rastre en la sinuositat del paisatge.

Salutacions cordials.

que llegint aquests versos he sentit el cant de les orenetes, un xiscle dolç, punyent, amb la claror d'un sol que sembla amagar-se. Belles imatges companya, sensacions, interpretacions, fiblons en carn.
Saps trobar el punt de sal!

Un deix de desesperança per l'eterna búsqueda, pels sentiment confrontats, per la identitat que es confon. M'agrada molt i el títol m'ha atret a llegir el poema i no m'ha decebut , ans al contrari, amb sencillesa aquest poema expressa molt.
"Nòmada en solitari
cavalcant per un sens fi de camins
amb la companyia de pensaments migratoris
que de tot la deslliuren
i en ella mateixa l'enclaven."

Molt bon poema, sobretot els primers versos.
FELICITATS!

del teu poema
m'hi veig com un pasavolant
que reviu en els teus mots
espills i miratges
d'una realitat incerta
que ben bé
podria ser la meva.


M'agradat molt, no ens deixis tant de temps sense els teus poemes i pensaments.

En el primer cop d'ull al títol del poema he pensat: és com una gran redundància. Però és cert que els nòmades solen anar en grup. Posem per cas que sigui una noia nòmada que viatgi en solitari i que estigui narrat en 3ª persona em fa pensar en que la vida té molts rumbs a seguir i que si en tries un deixes de triar l'altre. Això es converteix en una cadena, com tu bé dius, algú diria: que trenques tots els cercles viciosos.

Viatges, et mous, no pares quieta.

Comences cada estrofa dient el que fa i en conjunt creus que això és negatiu. Recorres a "sempre" i "sense", com dient: "sempre" em toca a mi i per no tenir: estic "sense" recursos. Bé, és una interpretació que faig, no vull entrometre'm on no em demanen.

Pel que fa al Recital jove del 5 de setembre, ja m'he excusat al FB pq no puc venir, tot i així m'hagués agradat.

Records kispar!

llamp!

Utilitzes un vocabulari molt senzill i aconsegueixes crear versos realment contundents, cosa realment difícil.

ENhorabona!


NAt.

... cecant quelcom que sembla inabastable, i potser tampóc se sap amb certesa el que es vol o el que busque. Un relat molt ben descrit d'un moment de la vida en que ens questionem tantes coses! La solitud volguda es necesaria, per pensar, aclarar-se. La imposada ja és més feixuga. Com bé dius, no s'ha de parar mai de navegar; els pensaments van i venen. Tan sols cal esperar el moment oportú per pujar al tren del que desitges. M'ha agradat molt aquestes reflexions que tots em tingut i que poc o molt anem tenint al llarg de la vida.

Una forta abraçada

girant vers l'hotitzó.

No és l cerca del que saps ( o no ) que no trobaràs la més fructífera?

Diuen que qui no és troba bé en la soletat...es que està mal acompanyat!

La companyia és esclava, però l'enbolcallen les pròpies cadenes de la llibertat.

som nòmedes de camins imaginaris

tal volta sigui l'oceà l'únic horitzó.
o tal volta sol senti
la meva soletat
a la teva cançó.

a rellegir!

Quina soledat més ben descrita i tan real com cruel! Perque sovint, el món és cruel, per a nosaltres, i tots els camins són buits. L'ànima en el no-res. El cos glaçat. Els pensaments més enllà de l'univers, quan no coneixem en aquell moment o temporada o vida de solitud ni el rastre de la persona que podria ser més a prop nostre, quan els nostres sentits cap a ella són en va.


Sergi