ella

mica en mica al pas d'una tranquil.la passejada en bicicleta ...tot deixant-se acaronar per la brisa...

fins la propera
joande

Una poesia fresca que m'encomana alegria i em recorda altres temps en era la meva companya fidel. El teu escrit m'ha fet pensar que potser ja seria hora de tornar-la a agafar, ja que la tinc una mica abandonada. A veure si a la propera bicicletada ja estic una mica entrenada i puc venir.

Una forta abraçada i bon estiu

...a quatre potes, l'homínid estava trist. I començà a caminar amb dues cames, i va anar creixent en imatge i intel·ligència, i esdevingué home.
I evolucionà fins arribar a caminar amb dues cames...que movien dues rodes!!!
Salut i rebolica, xicona!

per quelcom, per algú.. ens fa sentir vius. Escriure sobre aquesta passió sempre és magnífic. Encomana somriures!

Els homes de Cro Manyó ja anaven en bici!

I això que encara no s'havia inventat la roda ni el timbre!

Ara bé, com es deia la primera cro manyoneta que es va atrevir a pujar sense embrutar-se les pells de mamut? eh?

Au, a veure si l'endevines !

és positiu,
T.Cargol

a ella... a la bici...
Malgrat que, darrerament, he deixat de fer-li l'amor (muntar-la).
Però crec que tard o d'hora tornaré.
El meu amor encara no s'ha mort!
Em cal una mica de temps lliure i posar-li un parell de... Sí! el mateix que quan vaig deixar el tabac...
Una forta abraçada!
FRANCESC